En Mou guanya la dialèctica, en Pep el partit

Leo Messi, autor dels dos gols del Madrid-Barça de semis

Leo Messi, autor dels dos gols del Madrid-Barça de semis

L’actualitat futbolística genera notícies constantment i darrerament en duem moltes d’acumulades perquè fa molt des del darrer post. Així que intentaré fer un resum. Per començar, el més actual: aquesta nit el Barça ha guanyat per 0-2 al Madrid el partit d’anada de les semifinals de la Champions League. Tot i que encara queda el partit de tornada al Camp Nou, això situa l’equip blaugrana més a prop de la final a Wembley, que podria ser contra el Manchester United, que va guanyar el seu oponent a la fase de semifinals, el Schalke 04, també per dos gols.

Si sentiu a parlar més del normal del Barça-Madrid, no patiu, és normal perquè aquests dies estem assistint a un esdeveniment poc freqüent: la successió en poc temps de quatre enfrontaments entre el Barça i el Madrid. Són per diferents motius. El primer de la ristra de quatre va ser de lliga. Van empatar a 1 gol, cosa que manté la distància actual de 8 punts del Barça sobre el Madrid a la classificació. El segon dels partits va ser la final de la Copa del Rei. Aquest partit, en què l’organització va tenir a bé d’assegurar-se que l’himne espanyol sonava a 120 dB per tal de no quedar ofegat per les xiulades, va acabar en una derrota del Barça per un gol a zero. A la primera part el Barça clarament no va dominar el partit, i mentre que ho va fer a la segona, mantenint el control de la pilota i creant ocasions de gol, n’hi va haver prou amb dos contraatacs dels blancs per decantar el resultat del partit i de la competició.

La notícia que més ha transcendit sobre la victòria del Madrid a la Copa del Rei té lloc després del partit. En la celebració que els jugadors van fer per la capital del Regne muntats en un autobús de dos pisos, el nostre estimat Sergio Ramos va deixar caure el trofeu a terra, i l’autobús li va passar per sobre, deixant-lo, segons sembla, fet miques. Aquí teniu les imatges:

Al Crackòvia van fer-li una bona paròdia, fent-li una entrevista a Redes per part de n’Eduardo Punset:

Pel que fa al partit d’avui, ha tingut polèmica fins i tot abans del partit. Resulta que en Mourinho, l’entrenador del Madrid, va fer unes declaracions prèvies al partit en què acusava directament Guardiola (esmentant-lo directament, jo diria que per primer cop), dient que és el primer entrenador del món que critica els encerts dels àrbitres. En Pep, que sempre s’havia caracteritzat per ignorar les provocacions de’n Mou, va canviar el to de la seva resposta, tal com podeu veure:

La majoria de mitjans destaquen que en Pep va dir que en Mou “aquí es el puto amo”. Però a mi m’agrada quedar-me amb la part més filosòfica: “nosaltres hem caigut moltes vegades, com a equip i com a país, i ens hem aixecat” (…) “miri si es petit el nostre país que des d’un campanar es veu el campanar veí”. Quina interpretació feu de les paraules de’n Pep?

Durant el partit, una forta falta de Pepe a Alves ha acabat amb l’expulsió del jugador madridista. Que per cert, en Pepe en realitat es diu Képler Laveran Lima Ferreira. Suposo que devien dir “ostraaaaas que largo, mejor te llamamos Pepe”. I així a part no es confon amb l’astrònom alemany. Total, que l’han expulsat, i en Mou ha començat a fer cares, intentant transmetre el missatge de “veieu com tinc raó, que m’expulsen els jugadors”. Assenyalant l’àrbitre amb el dit li ha dit, irònicament, que li semblava molt bé la seva decisió. I en aquest punt es veu que s’ha passat de llest perquè l’han expulsat a ell també.

Després d’aquests events, en Leo Messi ha estat l’encarregat de materialitzar els dos gols que han donat la victòria al Barça (amb una expulsió injusta, segons l’as). El partit de tornada serà el 3 de maig. Llavors se sabrà si el Barça juga la final de Wembley.

A quarts!

Messi, artífex de dos dels gols contra l'Arsenal

Messi, artífex de dos dels gols contra l'Arsenal

El d’aquesta nit era un partit important. A l’anada de vuitens de la Champions el Barça va perdre per 2-1 contra l’Arsenal. L’equip anglès és dels potents de la Champions, i a l’anada ho va deixar palès. Per poder accedir a quarts el Barça havia de guanyar a la tornada, al Camp Nou, per com a mínim 1-0 per tal de no quedar eliminat de la competició.

I la victòria ha arribat, i de forma ben ampla. El resultat final ha estat de 3-1.  Dos gols de’n Lionel Messi i un de Xavi han servit per aixafar un Arsenal que ha marcat un gol en una jugada que ha començat amb pilota parada. De fet l’autor del gol ha estat en Busquets, que l’ha marcat en pròpia porta. Menys mal que han guanyat àmpliament que sinó a aquest xaval l’haguessin odiat a base de bé…

Sense tenir ni idea de futbol m’ha semblat clar que el Barça ha dominat el partit. Això vol dir que han controlat la pilota la major part del temps i en molt poques ocasions han hagut de patir per intents d’atac de l’Arsenal.

Ara el Barça queda classificat pels quarts de final de la Champions. Encara no se sap contra qui haurà de jugar perquè primer s’han de disputar la resta de partits de vuitens que encara queden: Tottenham-Milan, Schalke-València, Chelsea-Copenhagen, Madrid-Lyon, Manchester-Marsella i Münich-Inter de Milan.

Conec força gent que gaudiria amb una final Barça-Madrid, que a més serà a Wembley, un estadi mític pels blaugranes perquè és allà on van guanyar la primera Copa d’Europa, precursora de la Champions, l’any 1992 amb un gol de Ronald Koeman. Que l’estadi ja no és físicament el mateix perquè el van tirar a terra l’any 2000, però el que compta és l’esperit. Us deixo amb el gol de’n Koeman contra la Sampdòria, així, per mantenir una mica l’eufòria:

A mi, però, em faria més il·lusió una final Bayern-Barça, perquè em cauen bé els muniquesos (i muniqueses, ja posats). Però pas a pas, que per arribar a la final cal passar per quarts i per semis i això no és pas fàcil.

I aquí teniu el resum dels gols d’aquesta nit, que està en àrab però és el que he trobat en tan poc temps :P

Actualització 09/03/2011: Poso un altre vídeo que han retirat l’anterior:

El proper partit del Barça serà de lliga contra el Sevilla, a casa de l’equip andalús. Després de guanyar per 1-0 contra el Saragossa, segueix mantenint la distància de 7 punts amb el Madrid.

Sotrac superat

Messi controla la pilota davant de dos jugadors de l'Athletic

Messi controla la pilota davant de dos jugadors de l'Athletic

El Barça ha guanyat aquesta nit per 2-1 el partit de lliga que l’ha enfrontat contra l’Athletic de Bilbao. Aquesta victòria no només serveix per mantenir-lo a cinc punts de distància del segon classificat, el Real Madrid, sinó que també ha de servir de tranquilitzant per als aficionats que ja estaven patint després de l’empat contra l’Sporting i la derrota contra l’Arsenal.

Els dos partits anteriors no li havien anat gaire bé al Barça. La jornada de lliga anterior va empatar a 1 contra l’Sporting. El camp de l’Sporting es diu El Molinón. Segons la viquipèdia, el nom ve d’un molí hidràulic que hi havia al lloc que ara ocupa l’estadi. I es clar, com que si li deien El Molino es podia confondre amb el teatre del Paral·lel, millor Molinón. Bé, tornant al tema, l’empat amb l’Sporting va escurçar lleugerament la distància entre Barça i Madrid de 7 a 5 punts. Hi ha qui diu que en part es deu a un mal joc de la defensa del Barça, en certa manera personificada en Piqué. Piqué, que com ja sabeu i és vox populi és carn de premsa rosa perquè com sabreu està sortint amb la cantant Shakira, va ser defensat per en Guardiola quan li van preguntar si el fet de tenir aquesta relació afectava el seu rendiment. Ja ho vam poder comprovar, ja.

De tota manera l’empat contra l’Sporting hagués estat només una anècdota si no fos perquè el passat dimecres el Barça va perdre a Londres per 2-1 el partit de vuitens de final a la Champions contra l’Arsenal. Si bé és cert que el Barça va dominar el marcador durant la major part del partit (amb un 0-1 de David Villa), els dos gols de l’Arsenal van arribar cap al final del partit en un curt espai de temps, i el Barça no va poder remuntar.

Com us podeu imaginar, dos partits dolents ja fan inquietar l’afició, i més si un d’ells és de Champions. Ara el Barça es veurà obligat a guanyar àmpliament l’Arsenal al Camp Nou si volen seguir a la competició. No obstant això, el partit de lliga que han guanyat avui hauria de suposar una injecció de confiança tant per jugadors com per aficionats.

A tot això, aprofito per fer notar que la Champions ja ha tornat de la seva letargia! Dimecres que ve, Inter de Milan – Bayern. Una mena de repetició de l’anterior final, amb un Milan sense Mourinho i un Bayern amb ganes de demostrar que tenen fusta de campions.

Guardiola, un any més

En Josep Guardiola ha renovat pel Barça fins l'any 2012

En Josep Guardiola ha renovat pel Barça fins l'any 2012

És notícia d’avui. L’entrenador del Barça, en Pep Guardiola, ha renovat el seu contracte amb el club per un any. Així, serà a l’entitat com a mínim fins a final de juny de l’any 2012.

Fa un any ja vam informar a Fumbol de la renovació de’n Guardiola també per un any. Sempre renova d’un any per l’altre. Així sempre pot condicionar la seva permanència al Barça als resultats que hagi obtingut a la temporada anterior, sense que el Barça hagi de pagar quantitats astronòmiques per acomiadar-lo, si mai es donés el cas. Alhora, s’assegura que el Barça el cuidarà bé durant aquell any, si és que volen que segueixi al club. Comentàvem fa un any que hi havia rumors que en Guardiola potser podria anar-se’n a entrenar a la Premier League anglesa. Desconec si aquests rumors encara hi són, però en tot cas sembla que el de Santpedor de moment segueix interessat en treballar al Barça (i amb el que està aconseguint és normal que ho estigui!).

El diari As destaca que en Guardiola renova només per un any, i diu que aquest anunci serveix per tranquilitzar la junta directiva de’n Sandro Rosell (tenen por que marxi? pregunto) i es fa en una setmana sense futbol, prèvia a la tornada al cole de la Champions.

També heu de saber que el Barça ara és líder de la Lliga de Primera Divisió a 7 punts de distància del Madrid, que va segon. El Madrid va deixar escapar tres punts contra l’Osasuna fa dues jornades, quan el Barça va guanyar l’Hércules per 0-3. Com recordareu, l’Hércules va aconseguir vèncer el Barça a l’anada tot i ser un partit modest, de manera que la victòria contra l’equip d’Alacant no només servia per mantenir la posició a la classificació sinó per treure’s l’espineta d’aquella derrota.

A la darrera jornada de lliga el Barça va jugar contra l’Atlético de Madrid i el resultat va ser de 3-0. Els tres gols van ser de’n Leo Messi, que no en va ha rebut la Pilota d’Or 2010. Com que van ser tres gols del mateix jugador, es diu que és un Hat Trick. No sé si algú manté una estadística de quants hat tricks fa cada jugador, però fa pinta que en Messi en deu tenir bastants, si no un rècord i tot.

Parlant d’estadístiques, amb la victòria del Barça contra l’Atlético de Madrid, el Barça ha batut el rècord de victòries consecutives a la lliga. Es veu que l’anterior rècord el tenia el Real Madrid de di Stefano. Que no sé ben bé què és “el Madrid de di Stefano” però suposo que es refereix a l’època en què ell hi jugava. Tampoc sé de quantes victòries estem parlant (cinc? quinze? trenta?)

Endinsant-nos al món del fumbol-rosa, m’he assabentat que en Piqué té una relació sentimental amb la cantant Shakira. Pel que es veu el jugador blaugrana va publicar al seu twitter una fotografia on se’l veu junt amb la cantant. A partir d’aquí s’ha format tot el rebombori que acompanya a aquests esdeveniments. El tema és que, pel que es veu, últimament no està jugant massa bé, i clar, la gent es pregunta si és que la noia aquesta li té estovat el cervell o què. Però l’Sport diu que ho està duent con entereza. Ja em perdonareu però jo és que al·lucino pepinillus cogombrets. Entre aquest i en Puyol, que com ja vam explicar va deixar la seva xicota de tota la vida per la supermodel Malena Costa, em fa l’efecte que al vestidor del Barça van una mica desmadrats. Pep, posa-hi una mica d’ordre que encara acabaran com en Guti i companyia al Madrid!

També m’ha semblat interessant destacar que l’entrenador de la selecció espanyola (àlies La Roja), en Vicente del Bosque, ara és marquès. El Rei d’Espanya té la potestat segons la Constitució d’otorgar aquests títols nobiliaris, i s’ha marcat el detall amb en Del Bosque. Per què? Bona pregunta. Perquè dius, podria haver-ho fet amb l’Iniesta, que va marcar un dels gols més decisius del Mundial. O podria no haver-ho fet amb ningú. Però no, tenim un cateto de primer ordre amb el títol de marquès. Ja anem ben servits. Després ens indigna tantíssim que vingui n’Angela Merkel a fitxar enginyers i endur-se’ls a Alemanya.

El Barça és campió d’hivern

El Madrid (de negre) ha ensopegat al partit contra l'Almería

El Madrid (de negre) ha ensopegat al partit contra l'Almería

La lliga de primera divisió es troba a la seva meïtat. El Barça n’és el líder a quatre punts de distància del segon, el Real Madrid. Això converteix el Barça en el que els mitjans anomenen campió d’hivern.

Això del campió d’hivern en realitat no vol dir res. No és que li donin cap copa al campió d’hivern. Simplement és una manera de fixar-se en qui va la capdavant de la classificació de la lliga quan s’arriba a la meitat de la competició. És una manera de fixar-se en qui té més possibilitats de guanyar-la. Però no vol dir res, perquè al final la guanya qui és el primer quan ja s’han acabat tots els partits, i encara pot passar de tot.

Una altra cosa que tampoc entenc és per què ara és quan s’avalua el “campió d’hivern” i es parla de que ja s’ha acabat la “primera volta” de la lliga. Què passa, que ara tornaran a fer vacances? No n’han tingut prou amb les de Nadal?

Sigui com sigui, la notícia destacable d’avui és que el Madrid ha ensopegat contra l’Almería, que és el cuer de la classificació. El resultat final ha estat d’empat a 1, i això fa que se li hagin escapat dos punts en aquest partit. La premsa de Madrid ho qualifica de naufragi o de pal. L’entrenador del Madrid, en Mouriho, ja s’ha afanyat a dir que no li ha semblat bé l’arbitratge del partit. Ja se sap, és la megaconspiració problaugrana (altrament anomenada Villarato), que té un efecte estovador sobre els cervells i les cames dels jugadors del Real Madrid, i enfortidor sobre els de l’Almería. És interessant recordar que quan el Barça va jugar contra l’Almería, el resultat va ser de 8-0 a favor del Barça.

L’autor del gol de l’Almería és en Leonardo Ulloa (no confondre amb l’explorador i científic espanyol Antonio de Ulloa). És argentí i juga a l’Almería des del 2010. L’Almería és un club humil però que juga a primera divisió des de la temporada 2007-2008.

Per la seva part, el Barça jugava avui partit contra el Málaga, i el resultat ha estat de 4-1. La victòria del Barça el situa ja a 4 punts del Real Madrid, i li dona una mica més d’avantatge a la Lliga. A més, el Barça té el pseudotítol de campió d’hivern pel fet d’acabar aquesta fase de la competició com a primer de la classificació. I no només això; també ha fet la millor temporada de la història de la lliga (això és, amb el màxim de punts), ja que ha aconseguit 52 dels 57 punts possibles. Això no ho havia aconseguit cap equip mai abans.

 

Messi, Pilota d’Or 2010

En Messi, un tio amb estil (noteu l'elegància del llacet) sosté la Pilota d'Or 2010

En Messi, un tio amb estil (noteu l'elegància del llacet) sosté la Pilota d'Or 2010

Ho ha tornat a aconseguir. La deïtat del món del futbol, en Lionel Messi, ha aconseguit la seva segona Pilota d’Or, un prestigiós trofeu anual que li ha otorgat la FIFA en una gala que s’ha celebrat al Palau de Congressos de Zurich.

Aquests darrers dies la Pilota d’Or ha centrat la majoria de converses futbolístiques. Des de fa dies se sabia que hi havia tres candidats a guanyar-la: Xavi Hernández, Andrés Iniesta i Lionel Messi. Tots tres jugadors del Barça. Us podeu imaginar que els aficionats blaugrana ja estaven contents només sabent això: guanyés qui guanyés, seria un jugador del Barça, i d’alguna manera això significa que la Pilota d’Or, a banda d’estar premiant un jugador en concret, també ha premiat un estil de joc.

Els dubtes s’han esvaït aquesta tarda quan en Leo Messi ha rebut un dels premis més importants (possiblement el més important) que pot rebre un futbolista. El seu entrenador, en Josep Guardiola, ha estat l’encarregat, juntament amb el president de la FIFA, de donar-li el trofeu al jugador d’origen argentí. Que per cert, crec que ningú sap qui és el presi de la FIFA, no deu ser important saber com es diu. Ho he buscat i és Joseph S. Blatter, és suís i resident a Zurich. O sigui que ell per entendre’ns n’ha tingut prou amb agafar el tramvia per anar fins al palau de congressos.

Guardiola s’adreça al públic en català; Messi dedica el premi als companys, barcelonistes, família i argentins

És bonic destacar que en Guardiola s’ha adreçat al públic en català (i també en castellà i en anglès). Si fóssim un país normal això no seria gaire notícia, però com no és el cas, doncs a la mínima que algú té la gosadia d’utilitzar el seu idioma fora de casa, ens sembla un acte èpic digne de menció. Crec que ha estat encertat i un bon gest davant de tota la gent que l’estava seguint.

Després de rebre el premi (“és teu”, li ha dit en Guardiola), en Messi ha dedicat el premi “a tots els meus companys, sense els quals no estaria aquí, a tota la meva família a tots els barcelonistes i als argentins, de tot cor”. Paraules senzilles (i tendres, per parafrasejar una mica en Serrat) però molt emotives, que mostren un Déu del futbol gens arrogant, ans al contrari, ple de reconeixement per tots aquells qui l’han envoltat i l’envolten.

Contra pronòstic

En Messi ha guanyat aquest premi contra pronòstic. El diari italià la Gazzetta dello Sport va donar n’Iniesta com a guanyador, i darrerament hi havia força rumors que podria ser en Xavi Hernández el guanyador.

La Roja es menja els mocs

Que en Messi hagi guanyat la Pilota d’Or 2010 és un cop per la selecció espanyola (àlies La Roja, com recordareu), que va guanyar el darrer Mundial de futbol. Tant en Xavi com n’Iniesta van ser jugadors de la selecció que va guanyar el mundial, però en Messi jugava, com és d’esperar, amb Argentina, que va quedar eliminada a semifinals per Alemanya. Per tant, la Pilota d’Or va cap al Barça, però no va cap a La Roja. Així es lamenta el diari Marca, amb el titular Messi, Balón de Oro; España, sin galardón.

Mou també té premi

Un altre personatge destacat d’aquesta entrega de premis és l’actual entrenador del Madrid, en Mourinho, que ha rebut el premi al millor entrenador de l’any. Sens dubte una és una decisió esperonada pel fet que l’equip que entrenava, l’Inter de Milà, guanyés la darrera Champions League, tot i eliminant el Barça de la competició. Així que, de nou, un altre cop per La Roja, que tampoc veu premiat el seu entrenador Vicente del Bosque.

Reaccions

Em sorprèn que els mitjans no hagin optat pels tradicionals jocs de paraules a l’hora de fer els titulars. Sent la segona pilota d’or, m’hagués esperat quelcom de l’estil Messi, con un par. Però no. De moment el més original que he vist crec que és el de El País, que diu Una Pulga de oro. També és interessant seguir els trending topics d’Espanya al twitter. Sembla ser que a Espanya deuen estar indignats perquè fins fa un moment la paraula tongo era trending topic. Que també et dóna una mica una imatge del nivell del país. Potser no hi havia cap altre tema més interessant per comentar, clar.

Què us sembla que en Messi hagi guanyat la Pilota d’Or? És un premi just, o és tongo? S’ho mereixia més en Xavi o n’Iniesta?

L’actualitat després de dos 5-0

En Piqué ens desitja bones festes

En Piqué ens desitja bones festes

Fa força dies des del darrer post així que miraré de resumir l’actualitat fumbolística, perquè han passat unes quantes coses des de llavors.

En primer lloc, el resultat del superclàssic, el partit que va enfrontar el Barça i el Madrid el passat 29 de novembre, va acabar amb un 5-0. És un resultat que s’ha donat en altres clàssics i que sempre suposa una gran alegria per l’equip vencedor i una humiliació pel perdedor. A la jornada següent, Barça i Madrid van guanyar els partits contra els seus rivals (Osasuna i València) per 0-3 i 2-0 respectivament. I la jornada passada, el Barça va repetir el resultat de 5-0 contra la Real Sociedad, que com vam explicar, ha pujat a primera aquest any.

Total, que ara mateix el Barça és líder de primera divisió amb 40 punts. Té el Madrid pel darrera a només 2 de diferència… però pel darrera.

És notícia d’avui que ja s’han fet els sortejos per als vuitens de final de la Champions League. A partir d’aquest moment, la competició deixa de ser en format lligueta per passar a ser una eliminatòria. Aquest és el dibuix amb el resultat del sorteig:

Resultats dels emparellaments de vuitens de final de la Champions League

Resultats dels emparellaments de vuitens de final de la Champions League

Una cosa que m’ha cridat força l’atenció és que els propers partits de Champions es juguen al febrer! Així que haurem de sobreviure només amb la lliga i poca cosa més fins llavors. No sabia que s’agafessin unes vacances tan llargues per la Champions, no està pas malament, no?

Cadascun d’aquests emparellaments consistirà en dos partits (anada i tornada), i el que resulti guanyador dels dos encontres (o que tingui més gols a favor, tenint en compte que en cas d’empat els gols fora valen més), passarà a la següent fase (que hauria de ser quarts de final, suposo).

Convé destacar una de les parelles, que és la de l’Inter de MilanBayern München. I és destacable perquè precisament van ser aquests dos equips els que van disputar la final de la darrera Champions League al Santiago Bernabéu. El vencedor va ser l’Inter de Milan, que tenia com a entrenador en Mourinho. Llavors el presi del Madrid el va fitxar.

Com que em cau millor l’equip bavarès, m’agradaria que passessin a quarts. No només com a petita venjança per la derrota a la final, sinó perquè seria bonic veure’l de nou a la final (i si pot ser contra el Barça, millor).

Quant als equips que juguen a la lliga espanyola, al València li toca amb el Schalke 04. El Schalke 04 en realitat es diu Fußballclub Gelsenkirchen-Schalke 04, perquè és de la ciutat de Gelsenkirchen, que és a Alemanya, a la zona industrial del Ruhrgebiet. I el 04 suposo que és perquè es va fundar l’any 1904. Al Madrid li toca contra el Lyon, que també té el seu morbo perquè va ser l’equip que els va eliminar de la Champions l’any passat. I al Barça li ha tocat un rival bastant fort, l’Arsenal. Com que el rival es preveu difícil, hi haurà molta expectació, i per tant segur que veurem bon futbol i molta gent seguint-ho de prop. Estigueu atents als vostres bars i canals de pagament.

Tornant a dates més properes, aquesta setmana hi ha a Cornellà-El Prat el partit entre l’Espanyol i el Barça. Es diu derbi, perquè és entre equips de la mateixa ciutat. L’Espanyol és quart a la lliga, a 12 punts del Barça, i no necessàriament és un rival fàcil, ja que molts el consideren una filial del Madrid. Al Barça li interessa conservar l’avantatge sobre el Madrid, i a l’Espanyol no perdre gaire posicions a la Lliga per no haver de patir per la permanència, com els acaba passant la majoria d’anys.

Vaig llegir (no recordo on) que l’Espanyol els té prohibida l’entrada a Cornellà-El Prat als aficionats del Barça, perquè es veu que fa anys va haver-hi un incident amb unes bengales. Segons vaig llegir, els presidents de les penyes estaven indignats i demanaven al president del Barça, en Sandro Rosell, que no anés ell tampoc al partit, en senyal de queixa (crec que hi anirà igual). Deu ser que a l’Espanyol van sobrats de diners i es poden permetre vetar l’entrada a tanta gent.


Bono amb la samarreta del Barça

Finalment m’agradaria acabar amb un tema que probablement doni per un post a part. Resulta que amb l’excusa que el Barça deu diners a causa de la gestió de l’anterior president, en Joan Laporta (que ara serà diputat al Parlament, tema que també podríem comentar en un blog dedicat a la política), en Rosell ha decidit posar publicitat a la samarreta del Barça. És el primer cop a la història de l’entitat que això ocorre. Fins ara el Barça duia a la samarreta el logotip d’Unicef, i a més el club feia una aportació econòmica a l’entitat. Crec que els socis n’estaven força orgullosos, i fins i tot alguns que no crec que siguin socis. En Bono (el cantant d’U2, no el ministre) va posar-se la samarreta, tot dient que era l’única samarreta d’un club de futbol que es volia posar, perquè duia el logotip d’Unicef. Ara això canviarà, ja que el Barça durà publicitat d’una entitat que es diu Qatar Foundation, i que encara no he entès ben bé què fa, però que sembla que és una entitat privada sense ànim de lucre dedicada a promoure l’educació, ciència, recerca i desenvolupament social (a Qatar, entenc). L’entitat pagarà 150 milions d’euros per 5 temporades (no està pas malament per una entitat sense ànim de lucre, no?), i desplaçarà el logotip d’Unicef al darrera de la samarreta en les competicions de lliga i copa, i el farà desaparèixer per complet a les de Champions.

La polèmica no és gens local, i de fet ha tingut ressò a tot el món. Els mitjans internacionals destaquen el fet que el Barça hagi acceptat dur publicitat a la samarreta per primer cop a la història, i com el país de l’Orient Mitjà acollirà el mundial de futbol l’any 2022.

En Rosell, no obstant, diu que el Barça seguirà duent una samarreta solidària, i que “Uzbekistán i Qatar no tenen res a veure, són tan diferents com un ou i una castanya”. És tot un filòsof.


Subscriu-te per rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Join 3 other followers


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.