L’Ibra és un pot de maionesa

Maionesa Ibra

Ara que ja s’ha acabat la lliga i la Champions League, les notícies de futbol solen anar de coses una mica diferents que els partits que es juguen. Més que res perquè no es juguen partits. Aquest any hi ha mundial de futbol (no patiu que ja li dedicarem algun article), però mentrestant no comença, es parla especialment de fitxatges.

A Madrid sembla ser que seguiran babejant perquè avui en Florentino Pérez ha confirmat que ha fitxat en José Mourinho (àlies Mou, com el dels Simpsons) com a entrenador del Real Madrid. Tot plegat (fitxar en Mou i petar-se l’entrenador actual, en Pellegrini) sembla que ha costat uns 120 milions d’euros, milió amunt milió avall, que ja no ve d’aquí. I tu diràs… d’on surten tants calers? Saps la casella de fines sociales de la declaració d’hisenda? Doncs és això. Ja ho vam dir en el seu moment, que el Madrid somos todos. Clar que l’alternativa és marcar la casella de l’esglèsia que no sé què és pitjor (bé, sí ho sé però no entrarem en el tema :P).

En el cas del Barça, hi ha tres moviments de jugadors a destacar. Un, el de Touré Yaya (que en realitat es diu Yaya Touré, però per temes de marketing té canviat l’ordre), que es veu que fa dies que va anunciar que volia marxar del Barça, i ja té una oferta del Manchester United de 21 milions d’euros. Home, jo si fos el Barça intentaria negociar una mica a veure si poden ser ni que siguin 30. És que 20 està molt per sota de la tarifa estàndard de 40-50 que vam comentar en el post anterior.

El segon moviment és el de Cesc Fàbregas, que ara juga a l’Arsenal i que ha dit que només deixarà l’Arsenal per anar al Barça (aviam si ara ho he dit bé jejejeje). Per aquest sí que pagarien 40-50 milions. Però em sembla que encara no se sap res. Potser al final no ve al Barça i es queda a l’Arsenal.

I el tercer, l’estrella, el que motiva el títol i la foto d’aquest post: l’Zlatan Ibrahimovic. És un jugador que per dir-ho d’una manera suau, no s’ha acabat de guanyar el cor de l’afició barcelonista. I per dir-ho no tan suau, és un patata i un puto tronc. És més un jugador que té la propietat de fer bulto. Total, que el Barça sembla que se’l vol treure de sobre, i el jugador ja ha dit que vol marxar del Barça. Però què passa, que no és agafar i anar-se’n per la porta no. El tio marxarà quan algú se’l compri, i mentrestant ben agafat a la mamella blaugrana. Que passa, que si jo m’he de comprar l’Ibra, doncs pago quatre duros, perquè ja es veu que l’home no seria un Messi. I clar, si el Barça no el vol i el deixa a la banqueta, això fa que el jugador encara perdi més valor. De manera que ha de triar entre vendre’l (encara que sigui baratet) o mantenir-lo i esperar que algú pagui més pasta. Mantenir-lo li costa uns 10 milions l’any.

Una amiga em feia l’analogia amb un pot de maionesa. Em deia: és com si a tu et venen un pot de maionesa i te n’adones que t’han estafat i està caducat. Què fas, te’l menges o el llences?

Doncs això, l’Ibrahimovic és un pot de maionesa caducat. El Barça pot triar entre menjar-se’l amb la consegënt indigestió (que enguany s’ha traduït en no tenir la Champions a casa) o llençar-lo, que no és ficar-lo al contenidor de la brossa orgànica sinó vendre’l a algú. Si se li pot colar com a maionesa en bon estat, millor que millor. I sembla ser que en Berlusconi (que a part del capo President de la República Italiana és l’amo de l’A.C. Milan) està força interessat en la maionesa. A veure si cola.