Adéu a Rafa Márquez

Rafa Márquez

Rafa Márquez

Aquest cap de setmana hem sabut que en Rafa Márquez, el defensa mexicà del Barça, deixa el club. El passat dissabte es va fer oficial l’acord de rescissió del contracte, que altrament hagués tingut vigència fins el 30 de juny del 2012.

En una roda de premsa, el jugador va acomiadar-se del club, de l’afició i dels seus companys. El president del club, en Sandro Rosell, el va felicitar tot remarcant el seu brillant palmarès, ja que és el jugador estranger que més títols ha guanyat al Barça després de’n Hristo Stoichkov.

El dissabte em va sobtar força la notícia, fins al punt que vaig pensar que en Rafa Márquez marxava del Barça perquè potser s’havia discutit amb l’entrenador, o inclús amb el nou president. Però no. Se’n va perquè se n’adona que no pot rendir igual que abans, i això en el fons s’ha acabat traduint en que ha jugat menys minuts dels que potser hauria volgut. En Márquez té actualment 31 anys, de manera que mica en mica es va apropant al final de la seva carrera futbolística, i ell n’és conscient.

Crec que en Márquez ha aconseguit quedar com un senyor. Perquè si bé és cert que en aquests nivells cap jugador juga per amor a l’art, també és cert que tenia contracte fins el 2012, i podria haver-se quedat al Barça cobrant tranquilament, i per poc que hagués jugat, segur que hagués mantingut un bon nivell i això li hagués donat molta projecció internacional. Però conscient del futur, ha optat per deixar-ho aquí, i sortir de l’entitat blaugrana per la porta gran. No és un Ronaldinho o un Ibra, per entendre’ns, un d’aquells jugadors dels quals l’aficionat ja n’està cansat. Crec que en Rafa Márquez és un jugador força estimat, i tot i que suposo que els aficionats culers potser preferirien que es quedés alguna temporada més, entenen i respecten la decisió del jugador (tot això és la meva impressió, potser m’equivoco).

Aquesta mateixa nit s’ha confirmat que en Rafa ha fitxat pels NY Red Bull. És un equip de futbol dels Estats Units, i per tant no és gaire conegut, ja que el soccer no és un dels esports més populars en aquell país. De fet els NY Red Bull són un equip força recent, fundat el 1995, tal com explica l’entrada corresponent a la wikipedia.

En Jordi, el DBA, diu que els EUA són el cementiri d’elefants dels jugadors de futbol. Perquè sembla ser que és on van els jugadors de futbol (inclús els més bons) a passar els seus darrers dies de la seva carrera professional. Clar, com que els EUA no serien una superpotència en futbol, doncs si hi van jugadors que han triomfat a Europa, encara que ja no estiguin en plena forma, ja els està bé. Així aquests jugadors fan que el futbol d’allà els resulti més atractiu, i alhora tenen una oportunitat d’acabar decentment les seves carreres esportives.

Una altra cosa que heu de saber és que aquests dies el Barça es troba de gira per Seül, a Corea del Sud. És bastant habitual que, abans de començar la lliga, els equips de futbol se’n vagin de viatge a jugar partits de costellada fora. Així van escalfant motors per quan comenci la lliga de veritat, i de pas donen a conèixer l’equip a nivell mundial, cosa que se sol acabar traduint en que venen samarretes a tot el món, que no deixa de ser una font d’ingressos per al club. Sembla ser que 300 persones han rebut el Barça a l’aeroport de la capital sudcoreana. La veritat és que em sembla una passada… més que res perquè un no s’imagina que pugui haver-hi tants aficionats al Barça en un país tan llunyà (tants aficionats disposats a anar a l’aeroport!). Però bé, en el fons millor. Suposo que deu ser que la gent de Corea del Sud té aquella grasia especial (és que la guia que vaig tenir quan vaig anar al Japó deia que els coreans són com els andalusos d’Àsia, amb carinyo).

Bé, doncs el proper partit que jugarà el Barça serà el dimecres 4 a les 13:00 hora d’aquí (20:00 hora de Corea del Sud), contra el que s’anomena un combinat de la K-league. I us preguntareu: això quin equip és? Bé, primer de tot, la K-league és la lliga de futbol de Corea del Sud (cal reconèixer que el nom no es presta massa a equívocs). I un combinat és, per entendre’ns, com aquelles bosses en què et venen kikos, pipes, cacauets i pistatxos. Que tens una mica de tot i així no et canses.

Un combinat

Un combinat

0 Responses to “Adéu a Rafa Márquez”



  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




Subscriu-te per rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Join 3 other followers


%d bloggers like this: