Partit fred a Kazan

Escena de contacte entre Villa i un jugador del Rubin Kazan

Aquesta nit el Barça jugava a Rússia el partit d’anada de Champions League contra el Rubin Kazan. El resultat final ha estat d’empat a 1. Si bé no és del tot un mal resultat i segueix donant opcions al Barça per lluitar per la Champions, deixa un mal gust de boca als aficionats blaugranes, ja que la temporada anterior el Barça no va aconseguir véncer l’equip rús.

Els dos gols han estat de penal (el del Barça l’ha marcat Villa), de manera que ja us podeu imaginar que el partit no ha estat dels més divertits que s’hagin vist. Convé destacar que en aquest partit ha tornat a jugar en Leo Messi, després d’estar de baixa durant quinze dies a causa de la lesió que va patir per l’entrada d’Ujfaluši al partit contra l’Atlético de Madrid. Sembla ser que hi havia dubtes de si acabaria jugant, ja que hi havia la possibilitat que en Guardiola adoptés una actitud conservadora per si de cas el jugador argentí no s’havia refet del tot. Però en vista que el Barça anava perdent durant la primera part, ha optat per treure’l a jugar. Que per cert, demà es veu que rebrà un trofeu que es diu La Bota d’Or, i que el reconeix com a màxim golejador a les lligues europees.

El València també jugava aquest vespre un partit de Champions a Mestalla (el seu camp) contra el Manchester United. Els valencians, que ara mateix són els líders de la lliga, han perdut per 0-1. Suposo que no els exclou de la competició però els en dificulta la presència.

El Madrid va guanyar ahir l’Auxerre francès per la mínima. El gol va ser d’un tal Di María, que no sé qui és ni quina pinta fa, però és igual. Pel que es veu l’estil de joc va ser molt Mourinho: cap mena d’espectacle i un golet als 10 minuts perquè s’acabi el partit. Hi haurà qui podrà dir que és un estil avorrit de joc. Però se’ls ha de reconèixer que si més no han guanyat el partit. Ara bé, tenen allà un CR7 que a saber quant fa que no marca, i un Özil que si no m’equivoco encara s’ha d’estrenar. Tampoc serien molt d’amortitzar les inversions al Madrid, es veu (però no us preocupeu, que el sou de l’Özil el paguem tots!).

En Mou ha sigut aquesta setmana gairebé més protagonista que el seu propi equip. Tot ve d’una roda de premsa en què li van preguntar per què no jugava un jugador nou del Madrid que segons en Mou no és gaire important (ara no recordo qui era, sorry). I el portuguès va agafar i va marxar de la roda de premsa. Això evidentment va causar sensació i crítiques entre els mitjans esportius, fins al punt que en la roda de premsa que va donar ahir, l’entrenador del Madrid va demanar permís abans de marxar.

Per cert, que ni el Barça ni el València s’han sumat a la jornada de vaga general (fa pinta que estan contents amb les seves condicions laborals… digue’ls tontos també), però hi ha hagut un equip que sí ho ha fet, el Rayo Vallecano. Que vaja, el que ha passat és que no han entrenat, perquè no tenien cap partit.

Què us sembla, és un bon resultat l’empat a 1 del Barça contra el Rubin Kazan? O potser està ensopegant una mica massa el Barça darrerament?

El Barça guanya contra l’Athletic i el Madrid ensopega contra el Llevant

El 7 no li ha portat bona sort a CR7

En un partit on tots els gols s’han concentrat a la segona part, el Barça ha resultat vencedor per 1-3 contra l’Athletic de Bilbao. Els de l’Athletic van a franges vermelles i blanques, com l’Atlético de Madrid, però no s’han de confondre. Tampoc es fan dir matalassers. Al seu estadi, San Mamés, li’n diuen La Catedral.

Em fa l’efecte que aquí l’Athletic és un club que cau bé. Potser és perquè per ells l’estadi sigui una catedral, o potser és perquè no es prenen el futbol a un nivell competitiu tan elevat com el Barça o el Madrid, o potser sigui perquè a ells tampoc els fa gaire gràcia sentir l’himne espanyol encara que sigui en una Copa del Rei.

Sigui com sigui, ambdós equips tenen interès en guanyar cada partit, i encara que siguin amics, bé que s’han d’enfrontar. En el partit d’avui el Barça tampoc jugava amb en Messi, i ha aconseguit resoldre el partit d’una manera segurament satisfactòria per la majoria d’aficionats, tot certificant d’alguna manera que el Barça no té messidependència.

L’esdeveniment més destacat del partit ha estat l’entrada d’Amorebieta sobre Andrés Iniesta, que li ha costat la targeta vermella. Així, l’Athletic ha estat jugant amb 10 homes durant els darrers minuts de la primera part i durant tota la segona part. Hom podria argumentar que amb raó el Barça ha guanyat, i que no és que hagin fet un bon partit o que no siguin messidependents sinó que simplement es trobaven en superioritat numèrica. Doncs pot ser. Però, com hem dit altres vegades, al final el que acaba comptant són els resultats, no si en tal o qual partit eres messidependent.

El gol de l’Athletic ha estat de Gabilondo, i els gols del Barça han estat de Keita (aquest em pensava que ja no jugava al Barça, imagina’t!), Xavi i Busquets. Com? Però Busquets no era el porter? Nooooo… el que passa és que quan entrenava el Cruyff hi havia un porter que es deia Carles Busquets, el busi, que sempre sortia als programes de l’Arús dient “me he comprao unos guantes en la casa de los guantes”. Però no, aquest d’ara és el fill, que es diu Sergio Busquets, té 22 anyets i juga de mig centre.

Quant al Real Madrid, ha empatat a 0 contra l’Unió Esportiva Llevant, que és un equip de València. Anava a dir que es tracta d’un equip humil, però ja porten 4 anys a primera divisió segons la wikipedia. També hi diu que són bastant rivals amb el València C.F. A mode de curiositat, la samarreta del Llevant duu els colors blau i grana, mentre que la del València és blanca. Vol dir alguna cosa? (segur, no ho dubteu). Aquest empat del Madrid el situa un punt per darrera del Barça, i a part fa que al jugador antigament conegut com a CR9 se li quedi la cara que veieu a la foto. Però no us la creieu eh, és només per sortir a la foto. Després es puja al seu Ferrari i se li passa.

Parlant del València, avui han guanyat el seu partit contra l’Sporting, i actualment són els líders de la classificació. Fa pinta que els partits entre el València i el Barça (que encara no n’han jugat cap) poden ser interessants…

Un any de Fumbol

Fumbol compleix un any. Sí, ja sé que no sembla una espelma 😛

Doncs sí, sembla que fos ahir i ja fa un any que Fumbol existeix. Vam començar avui fa un any, 23 de setembre de 2009, escrivint sobre una victòria per 1-4 del Barça contra el Racing de Santander. Des de llavors hem viscut una temporada futbolística sencera, plena d’anècdotes i de notícies, al llarg de més de 100 articles.

Des d’aquí vull donar les gràcies. Gràcies per animar-me a començar aquest bloc. Gràcies per explicar-me coses sobre el futbol que d’altra manera no hagués après. Gràcies per llegir aquest bloc, i gràcies per escriure-hi comentaris (especial menció a Lo Puto Crack, que és un usuari fidel des del primer post!). És tot un plaer celebrar l’aniversari d’un projecte que no m’imaginava que arribaria fins aquí 🙂

Villa esgarrapa un gol a l’Sporting

Villa ha marcat l'1-0 contra l'Sporting

En David Villa ha marcat aquest vespre l’únic gol del partit de lliga que ha enfrontat el Barça i l’Sporting de Gijón al Camp Nou. El Barça, que jugava sense Messi a causa de la seva lesió que el mantindrà de baixa durant dos partits, ha dominat el partit però ha tingut dificultats per avançar-se al marcador.

L’article del diari Sport diu que el partit ha recordat el de l’Hércules en diverses ocasions. I suposo que deuen tenir motius per dir-ho, ja que el resultat d’1-0 sembla que és bastant discret, especialment quan el gol ha arribat a la segona part, al minut 49.

Veureu que alguns mitjans es refereixen a Villa com El Guaje. Sembla ser que vol dir “el nen” en asturià, perquè ell es nascut a Astúries. Al principi m’he confós perquè he mirat l’entrada de guaje a la wikipedia, i he vist que es referia a llegums i que vol dir tonto a Mèxic. I clar, a ningú li agrada que li diguin tonto, encara que sigui a mode de sobrenom.

També és interessant destacar que en David Villa va jugar a l’Sporting al principi de la seva carrera, equip a què es va incorporar des de la pedrera. És per això que a la foto el podeu veure celebrant el gol d’una manera respectuosa amb l’equip que va ser el seu temps enrera. Per cert, algú em pot dir què és l’escut daurat que duu sobre les lletres “ce” d’unicef? No aconsegueixo distingir-lo a la foto i no he sabut trobar enlloc què és.

El Madrid tenia partit ahir contra l’Espanyol. Per dir-ho d’alguna manera, la casa mare jugava contra la casa filla. És molt difícil que l’Espanyol guanyi el Madrid perquè, a part que el Madrid és millor equip, són clubs molt amics i des de l’Espanyol mai farien res que impedís al Madrid ser campió d’alguna cosa. Almenys això és el que diu el meu pare. Si més no sembla que els resultats dels darrers anys verifiquen aquest fet. Total, que el Madrid va guanyar per 3-0 al Bernabéu. A pesar d’això des de l’Espanyol s’han queixat perquè es veu que li van expulsar dos jugadors. I clar, que no vagi a haver-hi tongo.

Com que el València (que anava líder) ha empatat el seu partit de lliga contra l’Atlético de Madrid, ara empata a 10 punts amb el Madrid, que va al capdavant. El Barça és tercer amb 9 punts.

Una altra de les notícies del dia és que avui s’han fet els sortejos per als emparellaments de la primera ronda de la Copa del Rei. Crec que ja vaig intentar un cop entendre com se seleccionen els equips, però segueixo sense entendre-ho. Però és igual. El que us interessa saber és que el Barça jugarà contra el Ceuta (no sabia ni que tingués equip de futbol), el Madrid contra el Murcia, i el Sevilla (l’actual campió de la copa del Rei) contra el Real Unión, que és un equip d’Irún, a Guipúscoa, al País Basc. Pos fale. Els partits d’anada es jugaran el 27 d’octubre, i els de tornada el 10 de novembre. O sigui que encara queda.

Més coses. En relació a la lesió de Messi, cal saber que han sancionat n’Ujfaluši amb 2 partits, tot i que l’Atlético de Madrid encara pot recórrer la decisió.

Per últim, destacar una notícia que m’ha semblat completament irrellevant però que m’ha fet gràcia. Resulta que el president de l’Inter de Milan, Massimo Moratti, ha fet unes declaracions en què afirma que en Mourinho “va marxar [de l’Inter] com el que enganya la seva dona quan encara l’estima”. Que bonic, que romàntic, que tendre. Perquè després diguin que els presis dels clubs de futbol no tenen sentiments. El millor, però, és l’últim paràgraf de la notícia: el president del conjunt italià va agregar que, a pesar d’això, “no vol dir que hagi sigut una traïció”. Noooooooooooooooooooo.

Ujfaluši lesiona Messi “por lo criminal”

Ujfaluši lesiona Messi

Es nota que no miro els partits, perquè a la darrera entrada vaig dir que al partit de lliga entre el Barça i l’Atlético de Madrid hi va haver algunes faltes, però que no sabia si eren més del normal. I em vaig oblidar de mencionar la jugada més polèmica del partit: la lesió d’Ujfaluši a Leo Messi, com bé ens apunta Lo Puto Crack.

En Tomáš_Ujfaluši és un jugador txec que actualment fa de defensa a l’Atlético de Madrid. Segurament no li haguéssim fet cap menció si no fos perquè va protagonitzar la jugada que veieu a la foto: una trepitjada al turmell de Leo Messi (de verd, a l’esquerra). La foto transmet dolor només de veure-la.

Ahir els aficionats del Barça estaven amb l’ai al cor perquè no se sabia l’abast de la lesió de Messi, un dels jugadors més importants de l’equip. Avui s’ha sabut que Messi estarà com a mínim 15 dies de baixa, fet que li farà perdre’s almenys dos partits.

Alguns s’han recordat d’aquestes declaracions d’Eduardo Inda, que és el director esportiu del diari Marca (primer cop que sento a parlar d’aquest home), en què afirmava que a Messi se l’havia d’aturar por lo civil o por lo criminal:

Fa tota la pinta que l’entrada de n’Ujfaluši ha estat més aviat por lo criminal, perquè es va dur a terme al final del partit, sense tocar la pilota i aparentment amb la clara intenció de lesionar un jugador clau com és en Messi. En el seu favor s’ha de dir, però, que avui ha demanat disculpes per l’entrada. En Villa ha declarat avui que n’Ujfaluši rebrà la sanció que es mereix; per tant hom pot pensar que igual les disculpes tenen un objectiu més pràctic de rebaixar possibles futures sancions. No ho sé, donem-li el benefici del dubte i suposem que són disculpes sinceres. Ara bé, l’entrada és la que és,  i les imatges són prou clares.

En un altre ordre de coses, de nou, esportivo-marujil, és notícia que Andrés Iniesta serà pare. Segons informa la premsa esportiva, i segons confirma Andrés Iniesta: The Blog (per quan “Andrés Iniesta: The Movie”?), la seva parella Ana i ell esperen un nadó per la propera primavera. Es veu que això de guanyar el mundial s’ho van prendre amb entusiasme.

El Barça guanya contra els colchoneros

Jugadors del Barça (vestits amb la segona equipació) celebren la victòria contra l'Atlético de Madrid

Aquesta nit s’ha disputat el partit de la tercera jornada de lliga que ha enfrontat l’Atlético de Madrid i el Barça. El resultat ha estat d’1-2. El Barça ha guanyat per tant l’equip madrileny, que se’ls coneix popularment com a colchoneros. Segons la wikipedia això es deu a que antigament els matalassos anaven recoberts d’una tela amb franges blanques i vermelles, igual que la samarreta de l’Atlético de Madrid.

Els gols del Barça han estat de Messi i Piqué, i el de l’Atlético ha estat de Raúl García. M’ha semblat sentir aquest migdia per la tele que en les darreres tres temporades el Barça no havia aconseguit guanyar al camp de l’Atlético de Madrid, així que entre això i que el darrer partit de lliga el van perdre contra l’Hércules, crec que hi havia una mica d’inquietud amb aquest partit.

L’Atlético de Madrid es veu que tradicionalment ha tingut fama de jugar més aviat violentament, fent bastantes faltes i tal. Cert que n’hi ha hagut algunes (amb targetes incloses) en aquest partit, però la veritat, no sabria dir si és més o menys del normal.

Per la seva banda, el Madrid va guanyar el seu partit de lliga contra la Real Sociedad (que com recordareu ha ascendit a primera divisió recentment), per 1-2. Segons sembla la victòria va ser una mica justa… però al capdavall el que compta és el resultat, i per tant se segueix mantenint la distància d’un punt entre el Barça i el Madrid a la lliga (el Madrid va per davant ara mateix).

El Madrid també ha sigut protagonista de l’actualitat esportiva d’aquesta setmana. En primer lloc perquè, segons sembla, la federació portuguesa de futbol ha flirtejat amb en Mourinho suggerint-li que sigui seleccionador de la selecció de Portugal. Pel que es veu, en Mou va declarar que això no és decisió seva, ja que ell ara es deu al Madrid, però que li agradaria poder entrenar la selecció de portugal perquè vol que sigui campiona. Ja em perdonareu, però em fa fàstic aquest tio. Com es pot tenir l’ego tan sobresortit per tots costats.

Bé, es veu que això ha causat una mica d’embolic al Real Madrid i així ho ha fet notar la premsa de la capital del regne, perquè diuen que clar, que el presi (en Florentino) té molt bona relació amb la federació portuguesa de futbol (es veu que es fan semixanxullos, tipus que no convoquen a jugadors del Madrid quan tenen un partit important i tal), i clar, a veure si ara això s’anava a espatllar…

Un altre tema que ha centrat l’actualitat esportivo-marujera ha estat que en Cristiano Ronaldo s’ha canviat el número del dorsal. A veure, per mi és una informació del mateix calibre de rellevància que si em diuen que un conductor d’autobús s’ha tirat un pet a Singapur. Però es veu que no, que és important saber que ara en Cristiano ja no duu el 9 sinó el 7, que segons sembla era el número que duia en Raúl, que es veu que havia sigut capità de l’equip blanc durant molt de temps. Jo em pensava que el número se l’havia canviat per algun tema de superstició (per allò que el 7 és un número màgic), però es veu que no, que és una mena d’estratègia empresarial que la meva ment limitada no aconsegueix comprendre. És com si, d’una manera molt subtil, ens intentessin fer arribar el missatge que en Cristiano Ronaldo esdevindrà el capità del Real Madrid. Sigui com sigui, recordeu: ara ja no és CR9 sinó CR7. Què vols que et digui, posats a fer sempre queda millor dur un número més alt, no?

El proper partit de lliga es disputarà inusualment en dimecres. El Barça jugarà contra l’Sporting al Camp Nou. El Madrid ho farà contra l’Espanyol dimarts. Quant a la Champions, el Barça juga contra el Rubin Kazan el dimecres 29.

Heu vist el partit del Barça i l’Atlético de Madrid? Creieu que el Barça està jugant bé? Ha sigut prou àmplia una victòria per 1-2?

El Barça guanya àmpliament el Panathinaikos per 5-1

Jugadors del Barça celebren la victòria contra el Panathinaikos

Aquesta nit s’ha disputat al Camp Nou el primer partit de Champions d’enguany pel Barça, que l’enfrontava al Panathinaikos, de Grècia. El Barça ha guanyat àmpliament per 5-1, i ha recuperat la confiança després de la derrota a la lliga contra l’Hércules.

El gol del Panathinaikos l’ha marcat Govou (que no sé qui és, francament), i els del Barça han estat dos de Messi, un de Villa, un de Pedro i un de Dani Alves. Així que variadet, i han pogut marcar el Messi (sense arribar a hat-trick, però) i en Villa, que s’ha estrenat a la Champions amb aquest gol.

Els culers ja respiren una mica més tranquils. Crec que es deuen haver posat dels nervis al principi del partit, perquè ha començat marcant el Panathinaikos. Llàstima perquè no en tenia cap a prop i no ho puc constatar des d’un punt de vista antropològic. Però segur que han començat a recordar-se de la derrota de dissabte contra un equip humil com l’Hércules, i a pensar que ara tot seria patiment, i que aquest any res de res.

El Barça, però, ha recuperat l’energia, i ha aconseguit marcar 5 gols (encaixant-ne un) a un rival que, si bé potser no és dels més durs que es trobarà a la Champions, no deixa de ser un dels capdavanters de la lliga del seu país.

Tal com vam explicar, la primera fase de la Champions té forma de lligueta; els equips estan en grups de 4, i es juguen partits d’anada i de tornada. Per tant en algun moment al Barça li tocarà jugar contra el Panathinaikos a Grècia. Els altres equips del grup del Barça són el Copenhagen i el Rubin Kazan. De fet aquest serà el proper rival del Barça. El partit serà el proper dimecres 29 a Kazan, Rússia.

Hi ha altres equips de la lliga espanyola a la Champions. Per exemple el València, que avui ha guanyat el Bursaspor turc per 0-4. El Madrid juga demà al Bernabéu contra l’Ajax.

Una nota cultural. Fixeu-vos que els escuts del Bursaspor i del Betis s’assemblen molt, però ull perquè no són el mateix! Ambdós tenen franges blanques i verdes de forma alternada, però veureu clarament que la forma de l’escut difereix, i que un d’ells duu una corona. Deixo com a exercici per al lector determinar quin correspon a cada equip (de fet qui no ho vegi si us plau que truqui a Multiópticas).

Què us sembla, s’ha recuperat el Barça de la derrota? És rellevant aquesta victòria? O ens trobem encara en una fase molt inicial d’ambdues competicions (lliga i Champions) com per poder extreure’n conclusions?

El Barça perd 0-2 contra l’Hércules

Un dels gols de Valdez (de l'Hércules) al Barça

Aquest vespre s’ha reemprès la lliga de primera divisió després d’una setmana de descans. A la jornada d’avui, el Barça ha perdut per 0-2 contra l’Hércules, un equip d’Alacant que ha ascendit a primera divisió enguany.

Alguns mitjans ho qualifiquen de fiasco mayúsculo, i la veritat és que no és per menys. Cert que només és un partit de lliga, cert que encara estem a la segona jornada i poden passar moltes coses, i cert que al final el que compta són els punts amb què arribes al final de la competició. Però a cap seguidor culer li agrada veure perdre el Barça, i menys contra un equip que a priori se suposa que ha de ser un rival fàcil.

Si bé alguns jugadors de la coja la roja han quedat descartats per en Guardiola (com ara Xavi, Pedro i Puyol), el Barça jugava anb en Messi i amb les noves incorporacions com Villa i Mascherano. Però això no ha servit contra un Hércules que ha sabut trobar-li el punt feble al Barça, i que li ha marcat dos gols, els dos obra de Valdez (de nom Nelson Antonio Haedo).

Per la seva banda, el Madrid, que jugava contra l’Osasuna, ha guanyat per la mínima (1-0) amb gol de Carvalho (que no sé qui és, a mi em sona a inspector de policia… “hola, soy el inspector Carvalho”). Això vol dir que el Madrid ja és per davant del Barça a la lliga, amb 4 punts (van empatar el seu primer partit contra el Mallorca i han guanyat aquest). El Barça en té 3 (va guanyar el primer partit i aquest l’ha perdut).

Aquesta diferència d’un punt entre Madrid i Barça no és significativa, i pot passar de tot fins el final de la lliga. Però clar, ara tots els aficionats culers tindran el dubte de si aquest Barça està preparat per medir-se a competicions d’alta categoria com la Champions; no oblidem que el proper dimarts dia 14 el Barça té un partit de Champions contra el Panathinaikos.

A mi em fa la impressió que això en realitat el Barça ho fa per donar-li vidilla al futbol, perquè sinó no s’explica. No tinc les estadístiques a mà, però tinc la sensació que el Barça és especialista en cagar-la contra equips petits i que se suposa que no haurien de donar problemes. No sé si és perquè es confien, o perquè realment els equips petits van supermotivats perquè van a jugar contra el Barça, o per què… Però sempre els passa el mateix. Vull dir, igual que per una banda estan parlant de guanyar partits contra el Manchester, per posar un exemple, estan parlant de patir contra un equip que no fa gaire estava a segona divisió (i ull, que si ha pujat a primera és per alguna cosa).

Què us sembla? Creieu que això ha estat una errada sense importància del Barça, o que realment l’estil de joc no és bo i cal patir pels propers partits? Aquesta derrota és atribuïble també a que determinats jugadors estiguessin jugant l’amistós Argentina-Espanya de la setmana passada?

Sóc fan de Khalid Askri

Khalid Askri, el porter del FAR Rabat

M’he trobat per casualitat amb un article de El Mundo Deportivo titulat ¿El portero más tonto del mundo? Parla sobre aquest home que veieu a la foto. Es diu Khalid Askri, i és el porter del FAR Rabat, que és un equip que juga a la lliga de primera divisió del Marroc.

El titular ve motivat per una estelar intervenció d’aquest jugador en un partit d’eliminatòria de la Coupe du Trône d’enguany (que vindria a ser com la Copa del Rei del Marroc, o sigui, de’n Mohammed VI) contra el Maghreb Fès. L’errada va fer perdre l’eliminatòria al seu equip. No us la perdeu:

És un crack en Khalid!

Maradona ja no és el seleccionador argentí

Alejandro Sabella, entrenador d'Argentina i del Club Estudiantes de La Plata

Una breu entrada per fer-vos saber quelcom del que m’he assabentat recentment. Resulta que en Maradona ja no és el seleccionador argentí. Així, corregeixo el que vaig escriure a l’entrada de la victòria d’Argentina contra Espanya, perquè en tot cas qui va escollir en Messi ja no va ser Maradona sinó Alejandro Sabella.

Pel que es veu, quan van eliminar Argentina al Mundial de futbol, els dirigents de la AFA (que suposo que deu ser com la RFEF, però sense la R, que vol dir que són una república) van decidir cessar Maradona. Pel que sembla, el seleccionador i ídol argentí se’n va assabentar gairebé per tercers; però de tota manera quan la selecció argentina va tornar de Sudàfrica, el propi Maradona va dir que el seu cicle com a seleccionador havia conclòs.

En la meva línia, no me n’havia assabentat fins ara, i això que ja fa mesos de la notícia. Però el que no entenc és com pot ser que la premsa esportiva (d’aquí si més no) se n’hagi fet tan poc ressò. Només he aconseguit trobar dos articles a l’Sport i El Mundo Deportivo que parlen dels possibles successors de’n Maradona, però que no conclouen res clar. De fet em fa l’efecte que hi ha molta gent aficionada de veritat al futbol (no com jo) que ni tan sols sabia que n’Alejandro Sabella ara és el seleccionador argentí.

Doncs bé, només això. Què n’opineu, creieu que la recent victòria d’Argentina contra Espanya pot tenir com a causa el canvi de seleccionador?