Avui és l’últim dia de’n Joan Laporta com a president del Barça

Joan Laporta

M’ha quedat un titular una mica llarg però és així. Avui és l’últim dia de’n Joan Laporta com a president del Barça. El succeirà en Sandro Rosell, que va guanyar àmpliament les darreres eleccions a la presidència de l’entitat blaugrana.

En Joan Laporta haurà estat president del Barça des del 2003 fins el 2010. Inicialment va formar part d’una plataforma anomenada l’elefant blau que s’oposava a la política de l’aleshores president Josep Lluís Núñez; en particular denunciava la possibilitat que el Barça es pugués convertir en una societat anònima i que s’invertissin quantitats de diners excessives en fitxatges.

El palmarès de títols aconseguits pel Barça durant la presidència de Laporta és digne d’admiració. Si ens centrem només en la part del futbol (que és la que tractem en aquest bloc), hi trobem quatre títols de Lliga, dues Champions (de les tres en total que té el Barça), un campionat mundial de clubs, una Copa del Rei i 3 Supercopes d’Espanya, entre d’altres. En Laporta també pot presumir d’haver estat president durant una de les millors temporades de la història del Barça (per no dir la millor), la temporada 2008-2009, que va fer conegut el club com el Barça de les sis copes.

Però a en Laporta no se’l recordarà només per haver estat president d’un Barça que ha guanyat tants títols. També va estar en Laporta qui va impulsar l’aliança entre UNICEF i el Barça; el Barça col·labora econòmicament amb el fons UNICEF i li proporciona difusió imprimint-ne el logotip a les samarretes dels jugadors. Al seu torn això òbviament ha projectat a tot el món una imatge del Barça com a club solidari.

Un altre fet destacable de la presidència de Laporta va ser la decisió d’expulsar els Boixos Nois del Camp Nou. Els Boixos Nois són un grup de seguidors radicals del Barça, d’estètica skinhead i sovint protagonistes d’actes violents al camp. De fet la decisió va portar cua i dies després van aparèixer pintades al Camp Nou amenaçant en Laporta.

Finalment, es recordarà en Joan Laporta també per haver expressat obertament la seva opinió política favorable a l’independentisme català, fet que ha causat controvèrsia en alguns moments, i que potser fins i tot hagi estat una de les causes que el guanyador de les darreres eleccions a la presidència hagi estat en Rosell, un dels principals rivals de’n Laporta. I sembla que el futur de’n Joan Laporta, advocat de professió, es troba a la via política. Ahir vam saber que en Laporta ha fundat un nou partit polític anomenat Democràcia Catalana, i que es presentarà a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. En Joan Laporta ja havia expressat amb anterioritat la seva afinitat amb Reagrupament.cat, el partit escindit d’ERC i fundat per Joan Carretero, de manera que és possible Democràcia Catalana i Reagrupament facin una candidatura conjunta per les properes eleccions.

Espero que el futur de’n Joan Laporta a la vida política sigui tant fructífer com ho ha estat com a president del Barça.

Què en penseu? En Laporta ha estat un bon president pel Barça? Creieu que la presència d’un personatge conegut com en Laporta al panorama polític català contribuirà a enfortir les opcions polítiques independentistes?

Espanya passa a quarts

David Villa, autor del gol d'Espanya contra Portugal

Espanya ha superat per la mínima (que vol dir per un gol a zero) el partit que jugava avui contra la selecció de Portugal. El gol l’ha marcat en David Villa, que com ja sabem és un recent fitxatge del Barça, i de qui ja hem parlat en diverses ocasions.

Això significa que en el proper partit, que ja serà de quarts de final, s’enfrontarà contra la selecció del Paraguai, que ha vençut avui el Japó a la tanda de penals (perquè en aquests partits no es pot empatar… si empaten juguen pròrroga i sinó penals).

El partit entre Espanya i Paraguai es jugarà dissabte a les 20:30h. El mateix dissabte però per la tarda (a les 16h) es jugarà un partit també força interessant: el que enfrontarà les seleccions d’Argentina i Alemanya. Divendres es juguen els partits entre Holanda i Brasil, i entre Uruguai i Ghana.

“És bo o dolent, que hagi guanyat Espanya?”. Home, això òbviament depèn de per quina selecció simpatitzis 😀 Com vam comentar anteriorment, la gràcia del partit entre Espanya i Portugal estava en què els seguidors del Madrid estaven amb el cor dividit perquè volen que en Cristiano Ronaldo, que és portuguès, marqui gols. Però clar, si més aviat no us fa gaire gràcia que guanyi la selecció espanyola, com és el meu cas, llavors potser ja estava bé que Portugal (inclòs en CR9) haguessin marcat alguns gols.

En fi, què hi farem. Com a mínim s’està veient que els gols de la selecció espanyola els van marcant jugadors del Barça, cosa que pot ser un bon indicatiu de cara a la propera temporada de futbol (lliga, Champions i tota la pesca). Amb una mica de sort Paraguai pot eliminar Espanya aquest mateix dissabte, i així almenys deixarem de sentir parlar de La Roja a totes hores. I en el meu cas, deixaré de sentir un veí que sembla que s’ha comprat un bombo per l’ocasió del mundial.

El partit entre Argentina i Alemanya és interessant perquè a Argentina hi juga en Messi, i això farà que segurament molts seguidors del Barça (o inclús diria molts seguidors de Messi) vagin a favor d’Argentina.

Dels titulars esportius d’avui em quedo amb el del Marca, que diu qué MaraVilla, en un alarde una ostentació d’originalitat i en un exemple de com utilitzar el CamelCase sense que semblis un friki.

Mercadillo de fitxatges pel Barça

Juan Mata

Realment es nota que al València deuen anar justos de pasta, perquè ara es parla que el Barça podria voler fitxar en Juan Mata. A part de jugar al València, també juga a la selecció espanyola. Tot són rumors, i el jugador afirma que no en sap res. Però vaja, en Koeman (el que va marcar el gol contra la Sampdòria que va donar la primera copa d’Europa al Barça) ja ha dit que en Mata és molt bo i que ens el recomana. Gràcies maco! I bé, l’Iniesta, el noi de Fuentealbilla que ara resideix a Sant Feliu de Llobregat, també ha afirmat que creu que el Barça guanyaria molt si fitxés en Mata.

En Mata no és l’únic davanter que li interessa al Barça. Sembla ser que també està interessat en Torres i Robinho. El Fernando Torres juga actualment al Liverpool és un dels escollits per la selecció espanyola. En Robinho és un jugador brasiler que juga actualment pel Manchester City. A més, a Argentina creuen que en Mascherano podria acabar jugant al Barça també.

Em pregunto quant de tot això és rumor i quant són informacions mitjanament creïbles. La veritat és que no tinc el gust de conèixer en Mata però estaria molt bé que jugués al Barça, perquè si ho diuen en Koeman i l’Iniesta, serà per alguna cosa. A part, us imagineu la de joc que donaria pels titulars? Que guanyen? Podríem tenir titulars tipus Mata mató! (com el de la mel i mató, aaaah!). Que perden? Doncs Mata no mata. Bé, ja veieu per on vaig.

Segons diu l’Sport, tot depèn una mica de que puguin encasquetar l’Ibra. Fa dies hi havia el rumor que igual se’l quedava en Berlusconi, però ara no està gaire clar. Ara, que francament, si han de deixar de fitxar un jugador perquè no se’n poden vendre un altre, malament anem. Jo em pensava que els clubs de futbol tenien molts milions d’euros com per permetre’s fitxar quatre o cinc jugadors sense haver-ne de dur un al Cash Converters.

Què us sembla? Seria en Juan Mata un bon fitxatge pel Barça? Millor Torres? Tots dos? I en Robinho i en Mascherano, pinten quelcom, o se’n parla només per parlar d’alguna cosa?

Ej-pa-ña i Xile es classifiquen

Iniesta celebra el seu gol contra Xile

Avui hi havia duel de roges, ja que s’enfrontaven Xile i Espanya, dos equips que són coneguts com la roja, pel color de la samarreta. És com França i Itàlia, que es coneixen com els bleus i l’azzurra respectivament, perquè els dos van vestits de blau. Originalitat a tope! Bé, almenys són colors fàcils que els tios podem reconèixer. Imagina’t que un equip es diu “los amarillo coco” o “los malva”. Quin estrés.

En el partit d’avui Espanya era l’equip visitant, i s’han vestit amb l’equipació alternativa, que és de color blau fosc.

El partit ha enfrontat les seleccions de Xile i Espanya, i el resultat final ha estat d’1-2, victòria d’Espanya. I per què escric Ej-pa-ña al titular? Doncs bàsicament perquè això és el que he sentit als aficionats cridar pel carrer: ¡Ej-pa-ña! ¡Ej-pa-ña! Així que no us ho prengueu com quelcom despectiu, no. És la nomenclatura oficial de la selecció. Ara, que m’hagués agradat que hagués guanyat Xile, pos també.

El partit l’he seguit per twitter, i pel que ha anat dient la gent, sembla que els xilens han comès bastantes faltes. Hi ha hagut unes quantes targetes grogues i una expulsió, de manera que bona part del partit Xile ha jugat amb deu jugadors.

Almenys ens queda el consol de saber que els dos gols d’Espanya han estat de jugadors del Barça. El primer de Villa, que és un fitxatge recent i que encara no ha jugat cap partit amb el Barça. El segon, d’Andrés Iniesta, de qui ja hem parlat en múltiples ocasions; el mateix autor del gol contra el Chelsea que va classificar el Barça per la final de Champions a Roma.

Suïssa i Honduras queden eliminades del mundial.

El proper enfrontament d’Espanya serà contra Portugal, que s’ha classificat per a vuitens al grup G juntament amb Brasil. El partit es jugarà el proper dimarts a les 20:30. Aquí val a dir que la situació serà una mica estranya. En general aquí (vull dir aquí, a Catalunya) no volem que guanyi Portugal, perquè és d’on ve en CR9. De fet avui que es jugava el partit entre Brasil i Portugal he vist molta gent pel carrer amb samarretes de la selecció de Brasil, i ningú amb samarreta de la selecció de Portugal. Clar, què passa, que si el proper dimarts juguen Espanya i Portugal amb qui anem? Si guanya Portugal eliminen Espanya i tot això que ens estalviem. Però per altra banda, estaria guanyant la selecció de’n CR9, que d’alguna manera és com si guanyés el Madrid, cosa que no es pot permetre. Em pregunto si aquest deu ser un d’aquells partits que es pot empatar, o que només en pot quedar un.

Una setmana de mundial

Leo Messi i Maradona

Ja fa una setmana des del darrer post, i han passat força coses des de llavors en el món del futbol, especialment pel que fa al mundial. Intentaré resumir-les una mica.

Dilluns va jugar la selecció espanyola contra Honduras, i van guanyar per 2 gols a 0. Això dóna a l’equip espanyol una mica de tranquilitat després d’haver perdut davant de Suïssa quan ells eren els favorits. Però encara no tenen garantit el pas a la següent fase del mundial, que crec que es diu vuitens, perquè va per fraccions (vuitens, quarts, semifinals i finals). Ara van els segons del grup i el proper partit el juguen contra Xile, que de moment ha guanyat els seus partits contra Suïssa i contra Honduras. Sembla que es classifiquen els dos primers equips de cada grup, així que una derrota contra Xile no implicaria necessàriament que eliminessin Espanya del mundial. Però tinguem confiança, que encara és possible.

Una cosa que em va fer gràcia del partit de la roja del dilluns és que van guanyar per 2 gols, i tothom (jugadors, entrenador, afició) s’afanyava a dir que podríamos haber marcado muchos más goles. Vaig sentir dir que podrien haver guanyar per 8 gols. Clar home. O per 16, o per 32. Si és que no n’aprenen. Van començar el mundial dient que eren clars candidats per guanyar la copa, i pam, perden contra els Suïssos, que sembla que no són dels equips més potents. Guanyen per dos gols contra Honduras, però ei! que podrien haver sigut 8, passa que ens vam controlar que sinó… Doncs res. A veure què fan contra Xile. El partit es juga demà.

Dimarts va jugar Argentina contra Grècia i va guanyar per 2 gols a 0. Tot i que en Messi no va marcar cap gol, sembla ser que va jugar prou bé, i fins i tot l’entrenador, en Diego Armando Maradona, el va felicitar i va dir que en Messi està jugant tan bé com ho va fer en Maradona l’any 1986 quan Argentina va guanyar el mundial. També digues-li modest. Però bé, no es pot negar que en Maradona va ser un molt bon jugador i que en Messi ho és. A la foto podeu veure Messi i Maradona, ara amb un tracte cordial. Sembla ser que abans hi havia hagut algunes tibantors perquè els argentins deien que en Messi no era tan bo, i en Messi que li agradaria que al seu país l’estimessin tant com a Barcelona. Però ara tots estan contents. Per cert, convé notar el detall que en Messi juga amb el número 10, que és el mateix número amb el que jugava a la seva època en Maradona (això diuen, jo no me’n recordo).

El proper partit d’Argentina ja és de vuitens, i és contra Mèxic el proper diumenge. Em cau bé Argentina, estaria bé que els albicelestes guanyessin el mundial. Però pas a pas. Primer toca Mèxic.

A França tenen poc més que una tragèdia nacional perquè els han eliminat del mundial. Han perdut tots els partits contra Uruguai, Mèxic i Sudàfrica. Sembla ser que el seu entrenador en va insultar un altre en un dels partits que van jugar. I en general els jugadors sembla que han passat bastant d’entrenar i tal, perquè total, pa qué. Doncs ara això és un assumpte d’estat, la ministra d’esports francesa ha dit que la situació és intolerable i el davanter Thierry Henry (que juga al Barça) s’ha entrevistat personalment amb en Nicolas Sarkozy. Té nassos l’equip francès. Van eliminar Irlanda amb una polèmica jugada de mans precisament d’Henry, i els irlandesos evidentment van quedar força indignats, tal com ja em va explicar el taxista.

A Itàlia estan preocupats. En el moment d’escriure aquest post s’està jugant el partit entre l’azzurra i la selecció d’Eslovàquia. De moment guanya Eslovàquia per un gol. Això podria dur a l’eliminació d’Itàlia del mundial a la primera fase, que sembla que seria quelcom que no passa des del 1974. En canvi a Anglaterra estan contents, perquè s’han classificat per a vuitens, tot i que justets, en segona posició per darrera dels Estats Units. El proper partit el jugaran aquest diumenge contra Alemanya, que s’ha classificat primera del seu grup.

I vosaltres què creieu? Quin dels equips guanyarà el mundial de Sudàfrica?

Actualització 17:27: Ostres, no me n’havia adonat. Avui és l’aniversari de’n Leo Messi. Compleix 23 anys (tela no? qui en tornés a tenir 23…).

Actualització 17:33: Eslovàquia ha marcat el seu segon gol contra Itàlia. És el minut 73 de partit i es veu difícil que l’equip italià pugui remuntar.

Actualització 17:55: El resultat final del partit ha estat de 3-2, victòria d’Eslovàquia. Per tant Itàlia queda eliminada del mundial, i es classifica Eslovàquia per a vuitens.

Victòria helvètica sobre La Roja

Aquests aficionats també són fans de La Roja, però de la que duu una creu blanca

Suïssa ha guanyat per 1-0 (o 0-1, suposo que deu ser el mateix) Espanya en el seu primer partit al mundial de Sudàfrica.

El gol ha arribat al minut 52 i ha sigut d’un jugador suís que es diu Fernandes. Que si no arribo a saber que era Suïssa la que jugava, m’hagués pensat que era català i tot. Com el Fernandes del Terrat, aquell que fa de Saura (i de dino-saura :D).

La victòria suïssa ha causat commoció en els aficionats espanyols i suposo que també en els jugadors. La selecció espanyola era la favorita en aquest encontre. Els suïssos són dolentets, en tot cas Espanya podria medir les seves forces contra equips grans com el Brasil o Argentina. Però els suïssos? Pur tràmit per començar a fer boca per la resta del mundial.

De fet la selecció (i consegüentment els seus aficionats) han començat el mundial amb l’autoestima bastant pujadeta. Una mica massa, inclús. Fins al punt de veure La Roja fins a la sopa, de veure un munt d’empreses privades donant el seu suport a la selecció. Els del Media Markt feien una promoció que et regalaven la tele que et compressis si Espanya guanyava tots els partits. Els ha durat poc.

Jo particularment m’alegro de la victòria suïssa. En primer lloc, perquè la selecció espanyola no em causa cap simpatia per se, i en segon lloc perquè ja començava a estar fart de La Roja inclús abans que comencessin a jugar. De sentir tothom (premsa i mitjans inclosos) fer veure que aquest any sí, que aquest any tocava guanyar el mundial amb un equip potentíssim. Molt més potent que els altres, vaja.

Una amiga em feia l’analogia amb l’Armada Invencible, que em sembla un molt bon exemple de piular molt i que després et derrotin. No us perdeu l’entrada de la wikipedia sobre l’Armada Invencible en castellà per cert, perquè segons diu, segons les darreres investigacions no es pot considerar una derrota. Noooooooooo, que va! En realitat es van deixar cremar els vaixells aposta, tot estava previst i meticulosament calculat.

Amb uns amics que han nascut i viscut gran part de la seva vida fora d’Espanya, parlàvem sobre el fet d’animar o no la selecció espanyola. Alguns deien que no entenien perquè aquí (aquí suposo que pot ser Barcelona, Catalunya, o potser Espanya sencera, no ho sé) hi ha gent que no dóna suport a la selecció. Perquè al final és de tots, i ens hauríem de fixar en allò que ens uneix i no en el que ens separa i tot això. És una conversa que també he tingut amb gent d’aquí, que em diu que el que té sentit és que doni suport a la selecció espanyola.

Ja que aquí en tinc l’oportunitat, m’agradaria dir-ho ben clar: dono suport a qui vull. Si vull donar suport a Suïssa, encara que sigui puntualment, dono suport a Suïssa. Si vull que Espanya perdi tots els partits que pugui fins que l’eliminin, ho vull. De la mateixa manera que puc voler que guanyi Alemanya, Argentina o el Camerun. El fet de tenir DNI i passaport espanyols no m’obliguen a donar suport a la selecció espanyola, que jo sàpiga. I m’és igual que a la roja hi juguin jugadors del Barça. Em sembla prou fàcil d’entendre que una cosa és el Barça i una altra cosa és la selecció. És més, oi que ningú em qüestionaria si fos del Madrid encara que hagi nascut a Barcelona? O del Tenerife? Doncs no entenc per què en el cas de la selecció espanyola ha de suposar un problema.

A més, en el fons millor que eliminin Espanya aviat. No només per deixar de sentir parlar de la roja, sinó perquè disminuirà la probabilitat que els jugadors es lesionin, i arribaran més descansats per la propera temporada de lliga, Champions i tal. O és que volem que es comencin a lesionar els jugadors del Barça a la selecció i després comencin la temporada amb baixes? No home no. Cap a caseta ràpid, i tots contents.

Els propers partits d’Espanya seran contra Honduras i Chile els dies 21 i 25 de juny respectivament.

L’equip txuri-urdin torna a primera

Escut de la Real Sociedad

La Real Sociedad és un equip de futbol de la ciutat de San Sebastià, al País Basc. Aquesta temporada ha estat jugant a segona divisió, que comercialment rep el nom de liga adelante. Doncs bé, resulta que a la penúltima jornada de lliga de segona es va confirmar que la Real Sociedad juntament amb el Llevant UE, de València, la propera temporada seran equips de primera divisió.

Escric aquest article perquè un amic que és basc està molt content amb la notícia i m’ha demanat si podia escriure sobre la Real a Fumbol. Clar que sí! S’admeten peticions dels lectors 😉

També m’ha ensenyat, que no ho sabia, que l’equip es coneix popularment com a txuri-urdin, que literalment vol dir blanc i blau en euskera, els colors que duu l’equip (i que sembla ser que no s’han de confondre amb els de l’Espanyol, que duu un blau més clar i franges més amples).

Seguint amb les notícies de la lliga de segona divisió, convé esmentar que tant el Nàstic com el Girona han assegurat la seva permanència. Qui sap, potser algun dia els veurem a primera divisió.

Sandro Rosell, nou president del Barça

Sandro Rosell celebra la victòria electoral

El sondeig de TV3 a peu d’urna no deixava gaires dubtes i proclamava n’Alexandre Rosell com a nou president del Barça. Immediatament després els altres candidats l’han felicitat. En el moment d’escriure aquest post ja hi ha un 98,33% dels vots escrutats, i en Sandro Rosell té un 61,41% dels vots, mentre que n’Agustí Benedito queda en segona posició amb un 14,06%. En Marc Ingla obtindria un 12,24% dels sufragis i el candidat continuïsta, en Jaume Ferrer, un 10,81%.

Serà interessant veure les declaracions de l’Alexandre Rosell davant d’una victòria tan clara i a tanta distància dels seus rivals. Però molt més interessant serà veure quina direcció agafarà el club els propers anys; si realment es percebran canvis, si seran a millor o a pitjor. Suposo que ara els socis estaran contents perquè ja no tindran un independentista declarat com a president, seran ben amics amb en Florentino i els dinars de germanor seran menys tensos.

Com ja vam comentar anteriorment, jo si fos en Messi m’aniria plantejant de negociar un contracte amb Nike. Més que res perquè en Rosell és sabut que es presta a dur al Barça jugadors que tenen contracte amb aquesta marca, i no vagi a ser que ara li comenci a fer la vida impossible al jugador argentí per tenir contracte amb Adidas. Crec que seria bastant dolent perquè ara per ara crec que es pot dir tranquilament que és el millor jugador que té el Barça.

Em sorprèn que la victòria hagi estat tan clara. És a dir, els socis que anteriorment van dur a la presidència a Laporta, ara voten un candidat que és molt oposat a la línia de presidència laportista. I precisament quan en Laporta ha estat president en una època bastant bona del Barça (el famós barça de les sis copes). Serà una qüestió de propaganda electoral, de carisma, o és que realment el soci valora tant que en Rosell dugués en Ronaldinho al Barça, i valora tan negativament que en Laporta s’hagi pronunciat per una opció política determinada?

Per acabar m’agradaria posar la imatge que publica El Mundo Deportivo de’n Rosell celebrant la victòria. No us perdeu l’home de just a la seva dreta i la dona de la dreta. No em digueu que no fan cara de dir “quines ganes de ficar mà a la caixa!”.

L'equip de Rosell celebra la victòria

Comença el mundial

FIFA World Cup 2010

Ja és aquí! Avui ha començat el mundial de futbol 2010, per si encara no us n’havíeu assabentat. El mundial de futbol és una competició que organitza la FIFA i que oficialment es diu FIFA World Cup. Igual que per exemple la UEFA organitza la Champions League i la Europa League, doncs la FIFA organitza la World League. La FIFA com que és de caràcter mundial, doncs organitza coses mundials. La UEFA és d’Europa i organitza coses europees. Em pregunto si a Catalunya podríem tenir una CATFA, que quasi sona com una catifa.

Bé, tornant al mundial. És una competició que es disputa cada quatre anys, com les olimpíades, però fent que caigui en anys diferents. Així, les properes olimpíades seran el 2012, i el proper mundial el 2014. D’aquesta manera cada dos anys els anunciants de televisors poden fer campanyes perquè la gent es compri una pantalla amb més polzades, més dimensions i més Herz de refresc.

Els equips que juguen aquesta competició són les seleccions de cada país. És a dir, cada país organitza un equip a base de jugadors nascuts (o nacionalitzats, suposo) al país. Aquests jugadors poden estar contractats per equips que poden ser del mateix país o no. Així, per exemple, a la selecció espanyola hi ha jugadors del Barça i del Madrid, però també hi ha el Cesc Fàbregas, que com vam dir anteriorment juga a l’Arsenal.

El mundial es disputa cada cop a un país diferent. A Espanya també s’hi va jugar una vegada. Va ser el 1982, que és conegut popularment com l’any del Naranjito, perquè el Naranjito era la mascota del mundial. Una taronja amb pantalons de futbol. Ei, podria haver sigut pitjor. Us imagineu que arriba a ser “paellito”, o “sangriíto”? (ara que hi penso, ja vam tenir el Curro a la Expo’92…).

Naranjito

Aquest any li toca a Sudàfrica. La cerimònia inaugural ha tingut lloc a Johannesburg. És la ciutat més gran del país, i també l’objecte a qui referencia Eddy Grant a la cançó Gimme Hope, Joanna.

Un mural que representa els continents (amb Àfrica destacada) a la cerimònia inaugural del mundial 2010

Com notareu aquests dies, està tothom que no caga amb el mundial. No només la tele, també els diaris i fins i tot les webs. Te’n vas a una web de televisors, i pam, allà tens el mundial. Te’n vas a la web d’un supermercat, i el mundial. Entres al facebook, i pam, bandera d’Espanya tamany XL. És un event que val la pena compartir plens de joia i felicitat. És com una mena de Nadal o quelcom així.

El mecanisme de la competició és similar al de la Champions. Les seleccions dels diferents països s’agrupen en uns grups, i després es juguen lliguetes dins de cada grup. El vencedor (o vencedors, no sé si n’hi ha més d’un) de cada grup s’enfronten contra els vencedors dels altres grups, i així fins que hi ha un partit final que decideix el guanyador.

La selecció espanyola es fa dir la roja perquè van vestits de vermell. Però no és que siguin republicans no. Ho sentireu per tot arreu. Anima a la roja, todo nuestro apoyo a la roja, viva la roja, etc. S’estan referint a la selecció espanyola. És un cas força curiós perquè el Barça és l’equip que més jugadors hi aporta. Però clar, com que juguen amb la samarreta roja, llavors des de Madrid els poden animar sense cap problema, perquè és Espanya.

Cosa que et fa pensar una mica en el tema de les seleccions catalanes. Hi ha jugadors catalans que han mostrat obertament la seva incomoditat per jugar a la selecció espanyola i n’hi ha d’altres que no. Potser no estaria malament tenir una selecció catalana, igual que els escocesos tenen la seva selecció. Val, que Escòcia no s’ha classificat pel mundial (abans fan una mica de filtre perquè sinó hi hauria molts equips i duraria molt), però almenys ha tingut l’opció de jugar.

Acaba de començar el mundial i ja he sentit per la tele que els diferents països estan preocupats per les condicions que es poden trobar a Sudàfrica pel que fa a aspectes com la seguretat ciutadana. Home, doncs sí, està clar que Sudàfrica no seria el Japó. Però suposo que també un dels objectius d’organitzar el mundial a Sudàfrica és estimular una mica el país, perquè sinó sempre s’estaria organitzant en països rics, i no és plan.

Pel primer partit d’Espanya encara queden dies. Es juga el proper dimecres 16 contra Suïssa. En general els aficionats de la selecció espanyola estan bastant emocionadets. De fet crec que es pensen que poden guanyar el mundial i tot. Fins i tot els del Media Markt diuen que si et compres una tele i Espanya guanya tots els partits, la tele et surt gratis. Yo no soy tonto! Home… no et preocupis que ja l’han calculada bé la probabilitat que Espanya guanyi tots els partits.

A mi sincerament el mundial de futbol no em diu gaire res. No tinc interès en què guanyi la selecció espanyola. És més, de fet vull que perdi, que els eliminin quant abans millor i que deixin de molestar amb la roja a totes hores. Crec que és una competició que potser no és tan emocionant com seguir el Barça en una Champions, però que pot ser interessant perquè veus equips de jugadors que habitualment no juguen junts, i potser hi ha una certa part d’espectacle futbolístic que a la resta de competicions no hi és (no ho sé, m’ho invento).

Mirarem d’anar informant. Per la meva part, dimecres que ve vaig amb Suïssa, que igual el futbol no se’ls dóna gaire bé, però la xocolata amb nata sí.

Gimme Hope, Joanna, en referència a Johannesburg

13-J: Eleccions a can Barça

Bé, ara sí que sí. No puc deixar passar més dies. El proper diumenge 13 de juny són les eleccions per la presidència del F. C. Barcelona. Com que no hi ha partits de futbol, és un dels temes que centra l’actualitat futbolística aquests dies.

La presidència del Barça és com un gran culebron, una mena de Ventdelplà del món real. Resulta que els candidats no són només candidats. Hi ha autèntiques històries d’amistat i enemistat entre ells; molts han format part de la junta directiva del barça en alguna ocasió, alguns n’han sortit de forma més o menys violenta, i cadascun representa uns interessos ben particulars.

De tots els candidats inicials, podem dir que en queden quatre. Per ordre alfabètic: Agustí Benedito, Jaume Ferrer, Marc Ingla i Sandro Rosell. Això és així perquè per poder superar la “primera fase” de les eleccions, els candidats necessiten reunir un cert número de firmes de suport (que no sé quantes són, i ara tampoc ve al cas) per continuar. Aquests quatre són els que ho han aconseguit.

Sandro Rosell

Del que més sentireu a parlar és de’n Sandro Rosell. Aquest home va formar part de la junta directiva del Barça durant la presidència de’n Joan Laporta. Exercia de vicepresident esportiu. Que dius… què fa un vicepresident esportiu? Doncs ni idea, suposo que prendre decisions de pes a l’entitat i guanyar una pasta. Bé, total, resulta que en Sandro Rosell es va barallar amb en Joan Laporta, i va dimitir el 2005. O almenys aquesta és la versió oficial, perquè hi ha qui diu que en Joan Laporta se’l va petar. Sigui com sigui, està clar que en Rosell és una opció d’oposició a la política actual de’n Joan Laporta.

Jaume Ferrer

En Jaume Ferrer és en principi el candidat continuïsta, que rep el suport de’n Joan Laporta. De fet també ha format (i diria que encara forma part) de la junta directiva de’n Joan Laporta. La foto de campanya fa una mica de por, però bé, suposo que això és el de menys. La seu de’n Jaume Ferrer està al costat del Corte Inglés de Plaça Catalunya, al carrer Fontanella. És que hi passo pel davant sovint tornant de la feina. Bé, doncs en Jaume Ferrer aposta per continuar amb la política actual de Laporta, especialment fent èmfasi en la pedrera i en donar pes als socis com a propietaris de l’entitat.

Agustí Benedito

N’Agustí Benedito no el conec molt bé. Pel que sembla va formar part de l’equip de Laporta que va guanyar les eleccions a la presidència del Barça per darrer cop. Com en Jaume Ferrer, vol posar èmfasi en el fet que els socis són els propietaris de l’entitat, i també en els valors de transparència i sostenibilitat. A mi m’extranyaria que guanyés en Benedito, la veritat. Sense tenir-ne ni idea, si diu coses molt similars a les de Jaume Ferrer… per què no votar en Jaume Ferrer, que és el candidat que té el suport oficial de Laporta?

Marc Ingla

En Marc Ingla també va formar part de la directiva de Joan Laporta fins 2008, fins que, segons el diari sport, va dimitir “per una moció de censura”. Francament, no sé qui proposar la moció de censura, si és que va ser ell o què, i si és que va dimitir perquè no van guanyar. Tampoc sé ben bé com es voten aquestes coses en una entitat com el Barça. També té un Parlament? O és més aviat que cada membre de la junta directiva és un vot? Jo és que amb aquestes formes semicomercials de democràcia no m’acabo d’aclarir… Bé, en Marc Ingla té un equip amb noms coneguts com Alfons Godall i Ferran Soriano, que és conegut per ser el president d’Spanair. Aquests dos darrers homes van formar part de la junta directiva de Laporta i van arribar a presentar-se com a candidats cadascun d’ells, però pels motius que fos van acabar decidint donar suport a la candidatura de Marc Ingla.

Pel que es veu, aquestes eleccions estan molt bipolaritzades: o Sandro o contra-sandro. Tinc amics que diuen que és el candidat de la premsa, i de fet es nota bastant. Si vas a veure l’sport, hi apareix com a primer candidat, i és el que rep la major part de l’atenció del diari. L’enllaç de’n Jaume Ferrer, en canvi, peta. Aquells qui no se’n refien gaire de’n Sandro (que per cert, es diu Alexandre… a mi no em digueu mai Sandro si us plau, ho trobo horrible) critiquen que té afers tèrbols amb Nike. Bàsicament, que només fitxa jugadors que tenen contracte amb Nike. De fet tinc fonts que m’informen que els Rosell van tenir durant força temps (si és que no el tenen encara) un contracte d’exclusivitat de distribució de Nike a Espanya. Clar, si a això li sumem que en Leo Messi té contracte amb Adidas… doncs això preocupa alguns aficionats. Jo el que dic és que per si les mosques en Messi es vagi comprant unes sabatilles Nike, encara que siguin dels xinos.

La segona crítica més destacable a en Sandro Rosell és que és el candidat antilaportista per excel·lència, per motius polítics que van més enllà de l’entitat blaugrana en sí. En Joan Laporta s’ha declarat obertament independentista i proper a la formació Reagrupament. En general, en Sandro i molta gent que li dóna suport són d’una altra corda. Més de l’estil que “en Laporta no s’hauria d’haver ficat en política”, o que “les diferències no ens han de separar” i tal. Vaja, diguem que part dels seguidors de’n Rosell són gent que no coincideix ideològicament amb en Laporta a nivell polític.

La tercera crítica a en Sandro és que és força amic de’n Florentino Pérez, el president del Madrid, i que de fet té un estil directiu molt similar, basat en abonar grans quantitats de diners per estrelles mediàtiques, que ja hem vist que al Madrid no li ha funcionat gaire bé aquest any.

En Rosell té el suport oficial de’n Josep Lluís Núñez, que fou president de l’entitat durant l’època del Dream Team i que és un conegut empresari del món de la construcció. No és cap secret que en Núñez ideològicament és de dretes i dóna suport a UDC. Però aquí no passa res si es fica en política. Sembla ser que en política només “t’hi pots ficar” quan ets de dretes.

Aquells qui donen suport a en Rosell destaquen els seus contactes (no en dubto que en deu tenir molts), i el fet que mentre ell va formar part de la directiva del Barça, va portar en Ronaldinho (que, oh sorpresa, té contracte amb Nike).

Bé, espero haver aclarit una mica el panorama de les eleccions a can Barça. Què en penseu? Qui us agradaria que guanyés, i qui creieu que guanyarà? Com creieu que afectarà el futur del Barça els propers anys l’elecció del proper president?