L’actualitat futbolística està una mica aturada perquè aquesta setmana no hi ha lliga ni Champions. Demà juguen un partit de classificació per l’Eurocopa les seleccions d’Espanya i de Lituània. La notícia del dia la tenim en una roda de premsa prèvia al partit de demà que han fet en Gerard Piqué (del Barça) i en Sergio Ramos (del Madrid), quan un periodista de TV3 ha fet una pregunta a en Piqué i li ha demanat si podia contestar en català. El jugador ha contestat la pregunta en català, i a continuació s’ha ofert a traduir la seva resposta al castellà. Arribat aquest moment, en Sergio Ramos hi ha intervingut. No us perdeu el vídeo:
Literalment, “en andaluz, díselo en andaluz, a ver si lo entiende”. Ha afegit, tot dirigint-se al periodista: “está muy bien, porque te cuesta entender el castellano”.
L’exemple de tolerància i intel·ligència suprema ja de per sí és molt bo, però encara és millor una declaració posterior del mateix Sergio Ramos referint-se a la selecció lituana, contra qui juguen demà: “Hay que tener el máximo respeto a Lituania porque tiene jugadores internacionales”.
Bravo. Insuperable. Us deixo amb un dels gags del Crackòvia, però que vist això, es queda curt:
Argentina ha guanyat Espanya aquesta nit per 4-1 en un partit amistós disputat a Buenos Aires. La selecció argentina ha dominat durant tot el partit i ha anul·lat una roja favorita per ser la campiona del darrer mundial.
I direu: però no s’havia acabat ja el mundial? No havíem quedat que Argentina va perdre contra Alemanya, però després Espanya va guanyar Alemanya i van acabar guanyant el mundial?
Doncs sí, tot això va passar, no ho heu somniat. Però resulta que, com ja hem comentat amb anterioritat, les seleccions no en tenen prou amb el mundial, i llavors s’inventen partits en què no hi ha cap copa en joc (per això es diuen amistosos), però que serveixen per donar-se a conèixer, i, especialment, per guanyar diners (dels patrocinadors, de les televisions, i de la gent que va al camp).
Ja vam viure quelcom similar fa unes setmanes quan Espanya va jugar un amistós contra Mèxic; aquell partit va ser força polèmic perquè el seleccionador espanyol, Vicente del Bosque, es va endur bona part de la plantilla del Barça a Mèxic, tot i sabent que el Barça havia de jugar la final de la supercopa d’Espanya contra el Sevilla (trofeu que finalment va acabar guanyant). Doncs ara és una mica el mateix, només que en aquest cas el rival de la roja era la albiceleste, o sigui, Argentina. Argentina ha estat campiona del món en diverses ocasions i en general és un equip que sol ser potent, i per això un partit entre Espanya i Argentina ha despertat força expectació.
El partit s’ha jugat al mític estadi Monumental, que és el del River, que com probablement sabreu és un dels dos equips més importants de Buenos Aires, juntament amb el Boca. Hi ha bastanta rivalitat entre els dos equips i com que no els conec ni sóc de Buenos Aires, no em fico en el tema, només que ho sabeu, així per cultura general.
Els gols d’Argentina han estat de Messi, Higuaín i Tévez i Kun Agüero. El d’Espanya, que no ha arribat fins el minut 84, ha estat de Fernando Llorente, que és un jugador de l’Athletic de Bilbao.
No sé si la notícia en sí és gaire rellevant perquè el partit com dic és amistós. Però sí que m’agradaria fer notar que, amb un mundial que fa pocs mesos que s’ha acabat, s’han de tenir nassos (i d’altres coses) per fer aquests partits amistosos quan els diferents equips ja han començat les seves lligues, champions i demés. No sé quants jugadors del Barça haurà convocat en Del Bosque, ni quants n’haurà convocat en Maradona, però per pocs que siguin, ja s’han hagut de fer un viatge a Argentina, cansar-se i tot això de gratis (si més no des del punt de vista del club).
També és interessant fer notar que jugadors com en Puyol o en Xavi Hernández, que quan van guanyar el mundial van lluir i petonejar una senyera, tal com es mostra al següent vídeo, no han tingut inconvenient en jugar un altre partit amb la selecció espanyola. Hom podria pensar que, un cop guanyat el mundial, podrien renunciar amablement a disputar més partits amb la roja. Però no, allà segueixen. A veure si algú m’ho pot explicar perquè no ho entenc.
Més enllà d’aquest partit, em sembla que hi ha poques notícies en l’àmbit del futbol. Gairebé tot són marujeos, com per exemple unes declaracions de Maxwell en què diu que es molt amic d’Ibra i que està sorprès per les seves declaracions en marxar del Barça. També hi ha un tema amb la junta directiva del Barça, que ha aprovat un codi ètic que encara no sé ben bé per què és. Sense ser soci del Barça, em fa una sensació de xanxullo que no vegis. Vull dir, que aquest codi inclogui un punt que diu que “no es faran servir béns i actius del club en benefici propi” em sembla al·lucinant. Això vols dir que no és d’estatuts o inclús quelcom legal, més que un codi ètic? Cal escriure-ho? És com si ara al codi ètic hi digués “s’intentarà no matar ningú per aconseguir els interessos del club”. Home, doncs jo m’acolloniria, perquè en realitat el que et fa pensar és que se’ls ha passat pel cap fer-ho.
Altres notícies de gran rellevància esportiva són per exemple que el porter del Barça, en Pinto, s’ha canviat el pentinat. Això no tindria cap mena d’importància si no fos perquè la premsa ha pogut fer el titular La nueva pinta de Pinto. Xist! Em sorprèn que encara no n’hagin fet cap amb Cambiasso, que és un jugador argentí de l’Inter de Milà.
Bé, aquest cap de setmana hi torna a haver lliga. Diumenge 12 el Barça juga contra l’Hércules, que és un equip d’Alacant, i que hauria de ser un rival fàcil. I dimarts 14 tocarà el primer partit de Champions del Barça, contra el Panathinaikos grec. Us mantindrem al corrent 😛
Per cert, què n’opineu d’aquests moviments a la junta directiva del Barça? M’han sorprès força i a més no els he entès.
El seleccionador espanyol, Vicente del Bosque, ha propiciat un cop baix al Barça. Ha convocat 7 jugadors del club blaugrana per jugar un partit amistós contra Mèxic el proper dimecres 11 d’agost.
D’entrada el que més sobta de la notícia és que estiguem parlant d’un partit de seleccions. Com? Però si fa quatre dies s’estava jugant el mundial! Doncs sí, sembla ser que ara aprofiten algunes seleccions per fer-se autobombo i jugar partits de costellada. Que vol dir que no s’hi juguen res, simplement van a jugar i a cobrar pasta. Els mexicans tan contents per jugar amb els vencedors del darrer mundial, i els de la Roja contents perquè igual venen alguna samarreta a Mèxic.
Ara bé, resulta que el Barça, com sabem, està fent la seva pretemporada de la lliga. I el dia 14 d’agost té un partit important: el de la Supercopa d’Espanya. Per refrescar la memòria, és un partit que juguen cada temporada el guanyador de la lliga i el guanyador de la Copa del Rei. En aquest cas, el Barça i el Sevilla respectivament. El partit es jugarà al Ramón Sánchez Pizjuan, el camp del Sevilla.
Clar, un ja comença a sospitar una mica. Que el seleccionador espanyol convoqui 7 jugadors del Barça tres dies abans d’un partit important, mosqueja una mica. Perquè és evident que no podran estar en el mateix estat de forma després de fer-se un viatge a Mèxic (entenc que des de Corea del Sud) d’anada i tornada, comptant a més el transtorn que suposa la diferència horària. A més, els jugadors sempre corren el risc de lesionar-se en un partit amistós i després no poder jugar un partit en què hi ha una copa en joc.
El que mosqueja més és que del Sevilla no sé ni si ha convocat algun jugador. I del Madrid n’ha convocat menys que del Barça. Però clar, el Madrid no ha guanyat ni la lliga ni la Copa del Rei, i per tant no hi perd gran cosa.
Els jugadors del Barça convocats són Xavi, Puyol, Piqué, Busquets, Pedro, Villa i Valdés. Pel que es veu la convocatòria de’n Valdés té especial mala llet, perquè hi va en qualitat de segon porter, ja que el primer porter de la selecció espanyola és en Casillas. Clar, et fa pensar… realment vas a jugar un partit amistós, o vas a tocar els nassos tot el que es pugui?
No ho dic només jo, només cal repassar algunes publicacions esportives. El Mundo Deportivo titula Puñalada al Barça un article en què explica que el compromís de la selecció espanyola consisteix en dur almenys el 60% dels jugadors mundialistes al partit de costellada. Diversos mitjans constaten les declaracions de Zubizarreta, l’actual director esportiu del Barça, que està molt disgustat amb aquesta decisió del seleccionador.
Pel que sembla, els jugadors del Barça tenien vacances fins el dia 9 d’agost, així que molt poc temps després d’acabar-les, estaran fent un viatge i jugant un partit amb la selecció. Això podria ser un risc de cara a les lesions. A més es donarà el cas que aquests jugadors s’estaran entrenant abans amb la selecció espanyola que amb en Pep Guardiola.
El porter del Barça, José Manuel Pinto, ha declarat que l’equip ha d’acatar la decisió i no posar-se a plorar per la convocatòria de Del Bosque; que cal superar les adversitats i centrar-se en el joc. No sé per què, però això d’acatar em sona d’alguna cosa. Aquí en sabem molt d’acatar es veu. És una manera semiculta de dir que ens callem la boca i que seguim pagant.
Però no cal que ho plantegem com una qüestió identitària, ni nacionalista catalana, ni nacionalista espanyola, ni res d’això. Plantegem-ho des d’un punt de vista de la societat de lliure mercat en què ens trobem. Jo sóc el Barça, i tenir en plantilla aquests 7 jugadors (i tota la resta) em costa uns diners. I resulta que per una certa normativa (legislació?), va un tio amb bigoti que declaradament i obertament ha dit que és favorable a la competència (en aquest cas, el Real Madrid) i se m’enduu aquests jugadors, que jo segueixo pagant, i pot ser que me’ls torni en pitjor estat que estaven quan se’ls ha emportat, sense haver de pagar danys i perjudicis. No sona gaire bé, no? És com de cop i volta tenir una legislació o una normativa que et permet carregar-te a qui tu vulguis.
A mi sincerament aquesta decisió de’n Del Bosque em sembla un cop baix. No cal ser tan mesquí. Acaben de guanyar un mundial de futbol. Sap perfectament que van a fer un partit d’exhibició i a treure calers sense més pretensions que això. I sap que podria ser equilibrat (fins i tot en podríem dir solidari, ja que ens ho reclamen tan sovint des de Madrid) i intentar cobrir el 60% aquest que li exigeixen sense que això suposi un perjudici molt gran per la resta d’equips. Però no, a mala llet, a veure si podem aconseguir que la temporada del Barça sigui una merda. Esportivitat per damunt de tot.
Una altra notícia curiosa del dia és que en el seu partit de pretemporada contra l’América (que no sé quin equip és, però us puc assegurar que és americà), es va presentar el Real Madrid amb la bandera franquista. El diari El País diu que va ser un error protocol·lari, igual que quan va sonar l’Himne de Riego a la final de la Copa Davis de tennis del 2003. Segurament. A mi particularment sentir l’himne de Riego em va causar un cert somriure; veure la bandera franquista (o preconstitucional, com li diuen els modernillos i políticament correctíssims) em fa venir basques. Però cap problema tu, allà estaven passejant ben orgullosos el pollastre. Ja els tenen ben clitxats. Ara, si realment els sap greu o si tenen un xic de vergonya o de dignitat, podria sortir algun representant del Real Madrid a declarar públicament que es tracta d’un error de protocol. Ja podem anar esperant.
Andrés Iniesta a punt de marcar el gol que dóna la victòria a Espanya
El jugador del Barça Andrés Iniesta ha marcat l’únic gol del partit entre la selecció holandesa i l’espanyola que es disputava aquesta nit, i que ha otorgat la copa del món a l’equip espanyol. El gol ha arribat a la pròrroga, al minut 116, ja que els dos equips han acabat els primers 90 minuts de partit amb empat a 0.
La pròrroga sembla ser que dura mitja hora, de manera que quan ha marcat el gol n’Iniesta només quedaven 4 minuts perquè el partit es decidís a la tanda de penals.
Aquest és el primer mundial de futbol que guanya la roja, que en aquesta ocasió tornava a vestir de blau marí.
És de suposar que en breus moments les televisions començaran a oferir imatges de la gent eufòrica a diferents indrets d’Espanya. Sí, aquí també, sento gent cridant i fent sonar els clàxons al meu carrer. Cert que el meu carrer és molt de la roja, però bé, aquí estan.
Els jugadors poden estar doblement contents, perquè a banda de celebrar l’èxit moral de guanyar un mundial, el primer per la selecció espanyola, com sabem cobraran una prima de 600.000 euros cadascun. Però és igual, sembla que pagar aquests diners a l’espanyol mig ja li va bé. Després ens anem a fer una vaga general al setembre.
També és interessant rescatar l’argument de si futbol i política s’han de barrejar o no. Els locutors de telecinco ja han dit que estamos orgullosos de ser españoles. Increïble, no? Com un equip de futbol et pot fer orgullós de la teva nacionalitat (si més no la que posa al DNI) i tot això sense tenir res a veure amb política…
Des del meu punt de vista el que podem esperar és una politització força gran d’aquesta victòria de la selecció espanyola. Amb la manifestació de rebuig a la sentència del TC d’ahir, no és d’estranyar que els diaris de tirada nacional i les televisions d’àmbit estatal coincideixin a remarcar com d’unidets estem tots els espanyols sota la victòria de la roja. Inclús no em sorprendria que posin imatges de la gent celebrant el triomf i les comparin amb les de la manifestació. Perquè a Espanya la cosa funciona així. Que el futbol i la política no poden tenir res a veure, però només quan algú com en Laporta afirma ser independentista. En la resta de casos es permet.
El que també podem esperar és un no parar de sentir a parlar de la roja fins a la sopa. És a dir, com ara, però més. I ja no parlem del famós pop endeví. Si ha aconseguit ser portada de tots els diaris menjant-se un musclo, ara que ha encertat ja es convertirà en una mena de nou Déu a venerar. El meu pare deia ahir que si guanyava Espanya, l’aquari d’Oberhausen s’ompliria de peregrins espanyols. No em sorprendria el més mínim. Encara que el temps de vida mig d’un pop sigui d’un any i mig, dóna igual. Aniran canviant el pop i aniran dient “sí sí, este es Paul, el que acertó el resultado comiéndose el mejillón”. I apa, a cobrar-los l’entrada als espanyolets contents.
Una altra cosa que segur que passa és que demà augmentarà la productivitat a Espanya. Ho han dit els experts, que guanyar un mundial fa pujar l’1% del PIB d’un país, no? Segur que demà mateix estan tots els espanyolets treballant com bojos, no pas comentant el partit ni res…
Per si algú no ha percebut el to del post, no, no estic content que la selecció espanyola hagi guanyat el mundial. Entenc que hi hagi gent que ho estigui, però jo no tinc res a celebrar. Pensaré en aquest mundial (que per sort ja s’ha acabat) quan estigui fent la declaració de la renda de l’any vinent.
Actualització 23:38: Primeres imatges a telecinco de gent al voltant de la Cibeles a Madrid. Passo de seguir mirant la tele que em dóna una úlcera.
Avui hi havia duel de roges, ja que s’enfrontaven Xile i Espanya, dos equips que són coneguts com la roja, pel color de la samarreta. És com França i Itàlia, que es coneixen com els bleus i l’azzurra respectivament, perquè els dos van vestits de blau. Originalitat a tope! Bé, almenys són colors fàcils que els tios podem reconèixer. Imagina’t que un equip es diu “los amarillo coco” o “los malva”. Quin estrés.
En el partit d’avui Espanya era l’equip visitant, i s’han vestit amb l’equipació alternativa, que és de color blau fosc.
El partit ha enfrontat les seleccions de Xile i Espanya, i el resultat final ha estat d’1-2, victòria d’Espanya. I per què escric Ej-pa-ña al titular? Doncs bàsicament perquè això és el que he sentit als aficionats cridar pel carrer: ¡Ej-pa-ña! ¡Ej-pa-ña! Així que no us ho prengueu com quelcom despectiu, no. És la nomenclatura oficial de la selecció. Ara, que m’hagués agradat que hagués guanyat Xile, pos també.
El partit l’he seguit per twitter, i pel que ha anat dient la gent, sembla que els xilens han comès bastantes faltes. Hi ha hagut unes quantes targetes grogues i una expulsió, de manera que bona part del partit Xile ha jugat amb deu jugadors.
Almenys ens queda el consol de saber que els dos gols d’Espanya han estat de jugadors del Barça. El primer de Villa, que és un fitxatge recent i que encara no ha jugat cap partit amb el Barça. El segon, d’Andrés Iniesta, de qui ja hem parlat en múltiples ocasions; el mateix autor del gol contra el Chelsea que va classificar el Barça per la final de Champions a Roma.
Suïssa i Honduras queden eliminades del mundial.
El proper enfrontament d’Espanya serà contra Portugal, que s’ha classificat per a vuitens al grup G juntament amb Brasil. El partit es jugarà el proper dimarts a les 20:30. Aquí val a dir que la situació serà una mica estranya. En general aquí (vull dir aquí, a Catalunya) no volem que guanyi Portugal, perquè és d’on ve en CR9. De fet avui que es jugava el partit entre Brasil i Portugal he vist molta gent pel carrer amb samarretes de la selecció de Brasil, i ningú amb samarreta de la selecció de Portugal. Clar, què passa, que si el proper dimarts juguen Espanya i Portugal amb qui anem? Si guanya Portugal eliminen Espanya i tot això que ens estalviem. Però per altra banda, estaria guanyant la selecció de’n CR9, que d’alguna manera és com si guanyés el Madrid, cosa que no es pot permetre. Em pregunto si aquest deu ser un d’aquells partits que es pot empatar, o que només en pot quedar un.
Ja fa una setmana des del darrer post, i han passat força coses des de llavors en el món del futbol, especialment pel que fa al mundial. Intentaré resumir-les una mica.
Dilluns va jugar la selecció espanyolacontra Honduras, i van guanyar per 2 gols a 0. Això dóna a l’equip espanyol una mica de tranquilitat després d’haver perdut davant de Suïssa quan ells eren els favorits. Però encara no tenen garantit el pas a la següent fase del mundial, que crec que es diu vuitens, perquè va per fraccions (vuitens, quarts, semifinals i finals). Ara van els segons del grup i el proper partit el juguen contra Xile, que de moment ha guanyat els seus partits contra Suïssa i contra Honduras. Sembla que es classifiquen els dos primers equips de cada grup, així que una derrota contra Xile no implicaria necessàriament que eliminessin Espanya del mundial. Però tinguem confiança, que encara és possible.
Una cosa que em va fer gràcia del partit de la roja del dilluns és que van guanyar per 2 gols, i tothom (jugadors, entrenador, afició) s’afanyava a dir que podríamos haber marcado muchos más goles. Vaig sentir dir que podrien haver guanyar per 8 gols. Clar home. O per 16, o per 32. Si és que no n’aprenen. Van començar el mundial dient que eren clars candidats per guanyar la copa, i pam, perden contra els Suïssos, que sembla que no són dels equips més potents. Guanyen per dos gols contra Honduras, però ei! que podrien haver sigut 8, passa que ens vam controlar que sinó… Doncs res. A veure què fan contra Xile. El partit es juga demà.
Dimarts va jugar Argentina contra Grècia i va guanyar per 2 gols a 0. Tot i que en Messi no va marcar cap gol, sembla ser que va jugar prou bé, i fins i tot l’entrenador, en Diego Armando Maradona, el va felicitar i va dir que en Messi està jugant tan bé com ho va fer en Maradona l’any 1986 quan Argentina va guanyar el mundial. També digues-li modest. Però bé, no es pot negar que en Maradona va ser un molt bon jugador i que en Messi ho és. A la foto podeu veure Messi i Maradona, ara amb un tracte cordial. Sembla ser que abans hi havia hagut algunes tibantors perquè els argentins deien que en Messi no era tan bo, i en Messi que li agradaria que al seu país l’estimessin tant com a Barcelona. Però ara tots estan contents. Per cert, convé notar el detall que en Messi juga amb el número 10, que és el mateix número amb el que jugava a la seva època en Maradona (això diuen, jo no me’n recordo).
El proper partit d’Argentina ja és de vuitens, i és contra Mèxic el proper diumenge. Em cau bé Argentina, estaria bé que els albicelestes guanyessin el mundial. Però pas a pas. Primer toca Mèxic.
A França tenen poc més que una tragèdia nacional perquè els han eliminat del mundial. Han perdut tots els partits contra Uruguai, Mèxic i Sudàfrica. Sembla ser que el seu entrenador en va insultar un altre en un dels partits que van jugar. I en general els jugadors sembla que han passat bastant d’entrenar i tal, perquè total, pa qué. Doncs ara això és un assumpte d’estat, la ministra d’esports francesa ha dit que la situació és intolerable i el davanter Thierry Henry (que juga al Barça) s’ha entrevistat personalment amb en Nicolas Sarkozy. Té nassos l’equip francès. Van eliminar Irlanda amb una polèmica jugada de mans precisament d’Henry, i els irlandesos evidentment van quedar força indignats, tal com ja em va explicar el taxista.
A Itàlia estan preocupats. En el moment d’escriure aquest post s’està jugant el partit entre l’azzurra i la selecció d’Eslovàquia. De moment guanya Eslovàquia per un gol. Això podria dur a l’eliminació d’Itàlia del mundial a la primera fase, que sembla que seria quelcom que no passa des del 1974. En canvi a Anglaterra estan contents, perquè s’han classificat per a vuitens, tot i que justets, en segona posició per darrera dels Estats Units. El proper partit el jugaran aquest diumenge contra Alemanya, que s’ha classificat primera del seu grup.
I vosaltres què creieu? Quin dels equips guanyarà el mundial de Sudàfrica?
Actualització 17:27: Ostres, no me n’havia adonat. Avui és l’aniversari de’n Leo Messi. Compleix 23 anys (tela no? qui en tornés a tenir 23…).
Actualització 17:33: Eslovàquia ha marcat el seu segon gol contra Itàlia. És el minut 73 de partit i es veu difícil que l’equip italià pugui remuntar.
Actualització 17:55: El resultat final del partit ha estat de 3-2, victòria d’Eslovàquia. Per tant Itàlia queda eliminada del mundial, i es classifica Eslovàquia per a vuitens.
Aquests aficionats també són fans de La Roja, però de la que duu una creu blanca
Suïssa ha guanyat per 1-0 (o 0-1, suposo que deu ser el mateix) Espanya en el seu primer partit al mundial de Sudàfrica.
El gol ha arribat al minut 52 i ha sigut d’un jugador suís que es diu Fernandes. Que si no arribo a saber que era Suïssa la que jugava, m’hagués pensat que era català i tot. Com el Fernandes del Terrat, aquell que fa de Saura (i de dino-saura :D).
La victòria suïssa ha causat commoció en els aficionats espanyols i suposo que també en els jugadors. La selecció espanyola era la favorita en aquest encontre. Els suïssos són dolentets, en tot cas Espanya podria medir les seves forces contra equips grans com el Brasil o Argentina. Però els suïssos? Pur tràmit per començar a fer boca per la resta del mundial.
De fet la selecció (i consegüentment els seus aficionats) han començat el mundial amb l’autoestima bastant pujadeta. Una mica massa, inclús. Fins al punt de veure La Roja fins a la sopa, de veure un munt d’empreses privades donant el seu suport a la selecció. Els del Media Markt feien una promoció que et regalaven la tele que et compressis si Espanya guanyava tots els partits. Els ha durat poc.
Jo particularment m’alegro de la victòria suïssa. En primer lloc, perquè la selecció espanyola no em causa cap simpatia per se, i en segon lloc perquè ja començava a estar fart de La Roja inclús abans que comencessin a jugar. De sentir tothom (premsa i mitjans inclosos) fer veure que aquest any sí, que aquest any tocava guanyar el mundial amb un equip potentíssim. Molt més potent que els altres, vaja.
Una amiga em feia l’analogia amb l’Armada Invencible, que em sembla un molt bon exemple de piular molt i que després et derrotin. No us perdeu l’entrada de la wikipedia sobre l’Armada Invencible en castellà per cert, perquè segons diu, segons les darreres investigacions no es pot considerar una derrota. Noooooooooo, que va! En realitat es van deixar cremar els vaixells aposta, tot estava previst i meticulosament calculat.
Amb uns amics que han nascut i viscut gran part de la seva vida fora d’Espanya, parlàvem sobre el fet d’animar o no la selecció espanyola. Alguns deien que no entenien perquè aquí (aquí suposo que pot ser Barcelona, Catalunya, o potser Espanya sencera, no ho sé) hi ha gent que no dóna suport a la selecció. Perquè al final és de tots, i ens hauríem de fixar en allò que ens uneix i no en el que ens separa i tot això. És una conversa que també he tingut amb gent d’aquí, que em diu que el que té sentit és que doni suport a la selecció espanyola.
Ja que aquí en tinc l’oportunitat, m’agradaria dir-ho ben clar: dono suport a qui vull. Si vull donar suport a Suïssa, encara que sigui puntualment, dono suport a Suïssa. Si vull que Espanya perdi tots els partits que pugui fins que l’eliminin, ho vull. De la mateixa manera que puc voler que guanyi Alemanya, Argentina o el Camerun. El fet de tenir DNI i passaport espanyols no m’obliguen a donar suport a la selecció espanyola, que jo sàpiga. I m’és igual que a la roja hi juguin jugadors del Barça. Em sembla prou fàcil d’entendre que una cosa és el Barça i una altra cosa és la selecció. És més, oi que ningú em qüestionaria si fos del Madrid encara que hagi nascut a Barcelona? O del Tenerife? Doncs no entenc per què en el cas de la selecció espanyola ha de suposar un problema.
A més, en el fons millor que eliminin Espanya aviat. No només per deixar de sentir parlar de la roja, sinó perquè disminuirà la probabilitat que els jugadors es lesionin, i arribaran més descansats per la propera temporada de lliga, Champions i tal. O és que volem que es comencin a lesionar els jugadors del Barça a la selecció i després comencin la temporada amb baixes? No home no. Cap a caseta ràpid, i tots contents.
Els propers partits d’Espanya seran contra Honduras i Chile els dies 21 i 25 de juny respectivament.
Ja és aquí! Avui ha començat el mundial de futbol 2010, per si encara no us n’havíeu assabentat. El mundial de futbol és una competició que organitza la FIFA i que oficialment es diu FIFA World Cup. Igual que per exemple la UEFA organitza la Champions League i la Europa League, doncs la FIFA organitza la World League. La FIFA com que és de caràcter mundial, doncs organitza coses mundials. La UEFA és d’Europa i organitza coses europees. Em pregunto si a Catalunya podríem tenir una CATFA, que quasi sona com una catifa.
Bé, tornant al mundial. És una competició que es disputa cada quatre anys, com les olimpíades, però fent que caigui en anys diferents. Així, les properes olimpíades seran el 2012, i el proper mundial el 2014. D’aquesta manera cada dos anys els anunciants de televisors poden fer campanyes perquè la gent es compri una pantalla amb més polzades, més dimensions i més Herz de refresc.
Els equips que juguen aquesta competició són les seleccions de cada país. És a dir, cada país organitza un equip a base de jugadors nascuts (o nacionalitzats, suposo) al país. Aquests jugadors poden estar contractats per equips que poden ser del mateix país o no. Així, per exemple, a la selecció espanyola hi ha jugadors del Barça i del Madrid, però també hi ha el Cesc Fàbregas, que com vam dir anteriorment juga a l’Arsenal.
El mundial es disputa cada cop a un país diferent. A Espanya també s’hi va jugar una vegada. Va ser el 1982, que és conegut popularment com l’any del Naranjito, perquè el Naranjito era la mascota del mundial. Una taronja amb pantalons de futbol. Ei, podria haver sigut pitjor. Us imagineu que arriba a ser “paellito”, o “sangriíto”? (ara que hi penso, ja vam tenir el Curro a la Expo’92…).
Naranjito
Aquest any li toca a Sudàfrica. La cerimònia inaugural ha tingut lloc a Johannesburg. És la ciutat més gran del país, i també l’objecte a qui referencia Eddy Grant a la cançó Gimme Hope, Joanna.
Un mural que representa els continents (amb Àfrica destacada) a la cerimònia inaugural del mundial 2010
Com notareu aquests dies, està tothom que no caga amb el mundial. No només la tele, també els diaris i fins i tot les webs. Te’n vas a una web de televisors, i pam, allà tens el mundial. Te’n vas a la web d’un supermercat, i el mundial. Entres al facebook, i pam, bandera d’Espanya tamany XL. És un event que val la pena compartir plens de joia i felicitat. És com una mena de Nadal o quelcom així.
El mecanisme de la competició és similar al de la Champions. Les seleccions dels diferents països s’agrupen en uns grups, i després es juguen lliguetes dins de cada grup. El vencedor (o vencedors, no sé si n’hi ha més d’un) de cada grup s’enfronten contra els vencedors dels altres grups, i així fins que hi ha un partit final que decideix el guanyador.
La selecció espanyola es fa dir la roja perquè van vestits de vermell. Però no és que siguin republicans no. Ho sentireu per tot arreu. Anima a la roja, todo nuestro apoyo a la roja, viva la roja, etc. S’estan referint a la selecció espanyola. És un cas força curiós perquè el Barça és l’equip que més jugadors hi aporta. Però clar, com que juguen amb la samarreta roja, llavors des de Madrid els poden animar sense cap problema, perquè és Espanya.
Cosa que et fa pensar una mica en el tema de les seleccions catalanes. Hi ha jugadors catalans que han mostrat obertament la seva incomoditat per jugar a la selecció espanyola i n’hi ha d’altres que no. Potser no estaria malament tenir una selecció catalana, igual que els escocesos tenen la seva selecció. Val, que Escòcia no s’ha classificat pel mundial (abans fan una mica de filtre perquè sinó hi hauria molts equips i duraria molt), però almenys ha tingut l’opció de jugar.
Acaba de començar el mundial i ja he sentit per la tele que els diferents països estan preocupats per les condicions que es poden trobar a Sudàfrica pel que fa a aspectes com la seguretat ciutadana. Home, doncs sí, està clar que Sudàfrica no seria el Japó. Però suposo que també un dels objectius d’organitzar el mundial a Sudàfrica és estimular una mica el país, perquè sinó sempre s’estaria organitzant en països rics, i no és plan.
Pel primer partit d’Espanya encara queden dies. Es juga el proper dimecres 16 contra Suïssa. En general els aficionats de la selecció espanyola estan bastant emocionadets. De fet crec que es pensen que poden guanyar el mundial i tot. Fins i tot els del Media Markt diuen que si et compres una tele i Espanya guanya tots els partits, la tele et surt gratis. Yo no soy tonto! Home… no et preocupis que ja l’han calculada bé la probabilitat que Espanya guanyi tots els partits.
A mi sincerament el mundial de futbol no em diu gaire res. No tinc interès en què guanyi la selecció espanyola. És més, de fet vull que perdi, que els eliminin quant abans millor i que deixin de molestar amb la roja a totes hores. Crec que és una competició que potser no és tan emocionant com seguir el Barça en una Champions, però que pot ser interessant perquè veus equips de jugadors que habitualment no juguen junts, i potser hi ha una certa part d’espectacle futbolístic que a la resta de competicions no hi és (no ho sé, m’ho invento).
Mirarem d’anar informant. Per la meva part, dimecres que ve vaig amb Suïssa, que igual el futbol no se’ls dóna gaire bé, però la xocolata amb nata sí.
Fumbol 
Comentaris recents