El Barça remunta i guanya la Supercopa

Messi ha marcat tres gols contra el Sevilla

El Barça ha guanyat aquesta nit la Supercopa d’Espanya, el seu primer títol de la temporada. S’ha imposat al Sevilla per un contundent 4-0 en un partit al Camp Nou que remunta el desfavorable 3-1 del partit d’anada.

A Sevilla el Barça va ensopegar, en un partit no mancat de polèmica a causa de la gran quantitat de jugadors del Barça que havien jugat pocs dies abans un partit amistós contra Mèxic amb la selecció espanyola. I sembla que en aquest partit de tornada tenien clar que havien de guanyar, i que ho havien de fer àmpliament. Amb el 4-0 al Camp Nou, el Barça és el guanyador de la Supercopa (ja que a l’anada van perdre per 3-1, de manera que en total són 5 gols del Barça contra 3 del Sevilla). Alguns ja s’han afanyat a fer notar que a banda del primer títol de la temporada, també és el primer títol amb en Rosell com a president.

El primer gol del Barça en realitat ha estat del Sevilla en pròpia porteria, però ha vingut propiciat per una jugada de Pedro. Els altres tres han estat de’n Leo Messi, que ha tornat a enlluernar l’afició blaugrana i a demostrar per què se’l qualifica contínuament de deïtat. Com que són tres gols en un mateix partit, llavors podem dir que és un hat-trick. Em pregunto quants en deu dur el Messi a la seva carrera esportiva (especialment en comparació amb la resta de jugadors). Segur que en son una bona pila.

Sembla ser que a banda del bon ambient que suposa guanyar un partit 4-0 (i una Supercopa), hi ha hagut una mica d’inquietud pel fet que n’Ibrahimovic no ha jugat en aquest partit. Com sabreu, l’Ibra es veu que no és gaire bo i podria ser que el Barça se’l vulgués vendre, tot i que porten l’assumpte amb força secretisme. Però bé, també llegeixo que els dos darrers fitxatges del Barça, Villa i Adriano, tampoc han jugat. En el seu lloc en Guardiola ha preferit fer jugar de davanter centre en Bojan. Així que no sé fins a quin punt s’ha d’interpretar com un gest d’allunyament amb l’Ibra, o simplement que el partit el juguen 11, i tots no hi caben sobre el terreny de joc.

El següent partit que juga el Barça és el proper dimecres 25 d’agost. És el Torneig Joan Gamper. Segons m’ha explicat la meva mare, que sembla que no en sàpiga de futbol però sí que en sap, és un torneig d’estiu. Es veu que els tornejos d’estiu tots tenen alguns trets comuns. En particular, que són tornejos que es disputen en un sol partit. Aquests tornejos els organitzen els diferents clubs normalment de forma prèvia a la temporada, tot cercant l’espectacle de medir-se amb rivals mínimament forts. Per tant no són partits en què s’enfronta el guanyador de nosequè contra el guanyador de nosequantos. Es clubs busquen un rival que puguin pagar, i el fan venir a jugar el torneig en qüestió. Per exemple, el Barça juga contra l’AC Milan (recordeu que no s’ha de confondre amb l’Inter de Milan, perquè hi ha dos Milans). El partit es disputa sempre al Camp Nou. Si us interessa, encara se’n poden comprar entrades.

He conegut el concepte de torneig d’estiu no pel Barça, sinó pel Nàstic. El Gimnàstic de Tarragona també té el seu propi torneig d’estiu, que es diu Trofeu Ciutat de Tarragona, i que enguany ha disputat contra l’Espanyol. El que m’ha cridat l’atenció és que el resultat final del partit ha estat d’empat a 1, i per deferència, el club tarragoní ha otorgat el títol a l’Espanyol. Home, crida l’atenció perquè normalment en els partits en què hi ha una copa en joc, sol haver-hi pròrroga, penals i tot això. Però es veu que en els amistosos no cal. I llavors clar, per no fer el lleig, si empaten, el torneig se’l queda l’equip visitant. Ara, si jo fos l’equip visitant, tenir el títol havent empatat em faria una mica de vergonya, i crec que em costaria acceptar-lo. Però clar, novament, no sóc futbolista. Potser si ho fos ho entendria…

Per cert, que per si algú s’ho preguntava, sí, el Madrid també té trofeu d’estiu. El seu es diu Trofeo Santiago Bernabéu, i aquest any juguen contra un equip que es diu Club Atlético Peñarol, que és de l’Uruguai. I sí, també venen entrades, que a més fa pinta que són una mica més barates que les del Barça (com el posen el preu de l’entrada, serà en funció del nº de títols que guanya l’equip?).

A mode de psicoanàlisi barata, també és curiós veure a qui li dediquen els clubs els seus tornejos d’estiu. Així, el Barça el dedica a Joan Gamper, el fundador del club. El Nàstic el dedica a Tarragona, la seva ciutat. I el Madrid, a Santiago Bernabéu, un dels seus presidents més prolífics, que va ser president del club durant gairebé tot el franquisme. Que no hi tingués alguna cosa a veure.

El Barça cau a l’anada de la Supercopa

Kanouté, autor de dos dels gols del Sevilla

El Barça ha perdut per 1-3 davant del Sevilla el partit d’anada de la Supercopa d’Espanya. Aquesta primera derrota en el primer partit important de la temporada no només acosta el títol cap a Sevilla, sinó que obre el debat sobre el joc del Barça.

El partit d’avui, que es jugava a Sevilla, ha vingut precedit per una forta polèmica arran de la convocatòria de Vicente del Bosque de set jugadors del Barça perquè juguessin un partit amistós de la selecció espanyola contra Mèxic. Les queixes es referien sobretot a que els jugadors arribarien cansats al partit d’avui, i a que hi havia risc que es lesionessin.

Per cert, que avui he caigut que això de la Supercopa d’Espanya té partit d’anada i de tornada. Ja deia jo que es jugués a Sevilla… no semblava un territori gaire neutral, tenint en compte que el Sevilla és un dels aspirants al títol. No és una final d’un partit, sinó que té anada i tornada. La tornada es juga al Camp Nou el proper dissabte a les 20:30. El que no sé és si aquí aplica allò dels gols a fora que valen doble i tot allò. Suposo que sí (deu ser un estàndard quan hi ha partit d’anada i de tornada, no?).

El Barça ha començat amb bon peu, amb un gol d’Ibrahimovic al minut 16 de partit. No deixa de tenir la seva guasa perquè tothom porta força dies dient que l’Ibra és molt dolent (a Fumbol vam arribar a dir que és un pot de maionesa) i corren els rumors sobre un possible traspàs a un altre equip, possiblement el Milan. A això s’ajunten unes declaracions de’n Guardiola de fa un parell de dies, en què va dir que ell confia plenament en els jugadors que venen de la pedrera (no l’edifici modernista, sinó el planter), i que “pel bé del Barça” no es podia pronunciar sobre el futur d’Ibrahimovic. Crec que això els mitjans ho van interpretar com que igual sí que s’estan plantejant un traspàs de l’Ibra, però clar, no ho poden dir per no afectar les negociacions amb el club que sigui. I va el tio i marca l’únic gol del Barça a l’anada de la Supercopa. A veure si ara serà que no era tan dolent al capdavall…

Durant tota la primera part el Barça ha anat guanyant. Però a la segona ha vingut la remuntada del Sevilla. Un gol de Luís Fabiano i dos de Kanouté (el de la foto) han conformat el marcador final. Sembla que en Messi ha arribat a marcar un gol, però que no ha resultat ser vàlid per haver començat la jugada en fora de joc.

Totes les derrotes pesen, però crec que aquesta deixa un gust una mica amarg als seguidors del Barça. És una derrota en un partit en què es juga un títol, és una derrota per una diferència de gols que en dificulta la remuntada al Camp Nou, i és potser una mostra del que pot ser el futbol del Barça d’aquesta temporada. Clar, m’imagino a la pell del soci (i del patisant) i perdre un partit havent acabat de sentir en Guardiola parlar de com confia en el planter, potser espanta una mica. Com dient… a veure si ara ens posem a jugar a fer experiments amb gasosa i pel camí anem perdent els partits.

El que és indubtable és que la maquinària del “delboscazo”, de la Federació Espanyola i de’n José María Villar, el president de la RFEF, està funcionant correctament. Té gràcia perquè alguns el van acusar durant molt temps d’afavorir el Barça amb allò del villarato. Ja ho estem veient, ja. I tant que n’hi ha, de Villarato. El que passa és que significa una cosa ben diferent del que van piulant alguns a Madrid.

Emboscada

El seleccionador espanyol, Vicente del Bosque

El seleccionador espanyol, Vicente del Bosque, ha propiciat un cop baix al Barça. Ha convocat 7 jugadors del club blaugrana per jugar un partit amistós contra Mèxic el proper dimecres 11 d’agost.

D’entrada el que més sobta de la notícia és que estiguem parlant d’un partit de seleccions. Com? Però si fa quatre dies s’estava jugant el mundial! Doncs sí, sembla ser que ara aprofiten algunes seleccions per fer-se autobombo i jugar partits de costellada. Que vol dir que no s’hi juguen res, simplement van a jugar i a cobrar pasta. Els mexicans tan contents per jugar amb els vencedors del darrer mundial, i els de la Roja contents perquè igual venen alguna samarreta a Mèxic.

Ara bé, resulta que el Barça, com sabem, està fent la seva pretemporada de la lliga. I el dia 14 d’agost té un partit important: el de la Supercopa d’Espanya. Per refrescar la memòria, és un partit que juguen cada temporada el guanyador de la lliga i el guanyador de la Copa del Rei. En aquest cas, el Barça i el Sevilla respectivament. El partit es jugarà al Ramón Sánchez Pizjuan, el camp del Sevilla.

Clar, un ja comença a sospitar una mica. Que el seleccionador espanyol convoqui 7 jugadors del Barça tres dies abans d’un partit important, mosqueja una mica. Perquè és evident que no podran estar en el mateix estat de forma després de fer-se un viatge a Mèxic (entenc que des de Corea del Sud) d’anada i tornada, comptant a més el transtorn que suposa la diferència horària. A més, els jugadors sempre corren el risc de lesionar-se en un partit amistós i després no poder jugar un partit en què hi ha una copa en joc.

El que mosqueja més és que del Sevilla no sé ni si ha convocat algun jugador. I del Madrid n’ha convocat menys que del Barça. Però clar, el Madrid no ha guanyat ni la lliga ni la Copa del Rei, i per tant no hi perd gran cosa.

Els jugadors del Barça convocats són Xavi, Puyol, Piqué, Busquets, Pedro, Villa i Valdés. Pel que es veu la convocatòria de’n Valdés té especial mala llet, perquè hi va en qualitat de segon porter, ja que el primer porter de la selecció espanyola és en Casillas. Clar, et fa pensar… realment vas a jugar un partit amistós, o vas a tocar els nassos tot el que es pugui?

No ho dic només jo, només cal repassar algunes publicacions esportives. El Mundo Deportivo titula Puñalada al Barça un article en què explica que el compromís de la selecció espanyola consisteix en dur almenys el 60% dels jugadors mundialistes al partit de costellada. Diversos mitjans constaten les declaracions de Zubizarreta, l’actual director esportiu del Barça, que està molt disgustat amb aquesta decisió del seleccionador.

Pel que sembla, els jugadors del Barça tenien vacances fins el dia 9 d’agost, així que molt poc temps després d’acabar-les, estaran fent un viatge i jugant un partit amb la selecció. Això podria ser un risc de cara a les lesions. A més es donarà el cas que aquests jugadors s’estaran entrenant abans amb la selecció espanyola que amb en Pep Guardiola.

El porter del Barça, José Manuel Pinto, ha declarat que l’equip ha d’acatar la decisió i no posar-se a plorar per la convocatòria de Del Bosque; que cal superar les adversitats i centrar-se en el joc. No sé per què, però això d’acatar em sona d’alguna cosa. Aquí en sabem molt d’acatar es veu. És una manera semiculta de dir que ens callem la boca i que seguim pagant.

Però no cal que ho plantegem com una qüestió identitària, ni nacionalista catalana, ni nacionalista espanyola, ni res d’això. Plantegem-ho des d’un punt de vista de la societat de lliure mercat en què ens trobem. Jo sóc el Barça, i tenir en plantilla aquests 7 jugadors (i tota la resta) em costa uns diners. I resulta que per una certa normativa (legislació?), va un tio amb bigoti que declaradament i obertament ha dit que és favorable a la competència (en aquest cas, el Real Madrid) i se m’enduu aquests jugadors, que jo segueixo pagant, i pot ser que me’ls torni en pitjor estat que estaven quan se’ls ha emportat, sense haver de pagar danys i perjudicis. No sona gaire bé, no? És com de cop i volta tenir una legislació o una normativa que et permet carregar-te a qui tu vulguis.

A mi sincerament aquesta decisió de’n Del Bosque em sembla un cop baix. No cal ser tan mesquí. Acaben de guanyar un mundial de futbol. Sap perfectament que van a fer un partit d’exhibició i a treure calers sense més pretensions que això. I sap que podria ser equilibrat (fins i tot en podríem dir solidari, ja que ens ho reclamen tan sovint des de Madrid) i intentar cobrir el 60% aquest que li exigeixen sense que això suposi un perjudici molt gran per la resta d’equips. Però no, a mala llet, a veure si podem aconseguir que la temporada del Barça sigui una merda. Esportivitat per damunt de tot.

Una altra notícia curiosa del dia és que en el seu partit de pretemporada contra l’América (que no sé quin equip és, però us puc assegurar que és americà), es va presentar el Real Madrid amb la bandera franquista. El diari El País diu que va ser un error protocol·lari, igual que quan va sonar l’Himne de Riego a la final de la Copa Davis de tennis del 2003. Segurament. A mi particularment sentir l’himne de Riego em va causar un cert somriure; veure la bandera franquista (o preconstitucional, com li diuen els modernillos i políticament correctíssims) em fa venir basques. Però cap problema tu, allà estaven passejant ben orgullosos el pollastre. Ja els tenen ben clitxats. Ara, si realment els sap greu o si tenen un xic de vergonya o de dignitat, podria sortir algun representant del Real Madrid a declarar públicament que es tracta d’un error de protocol. Ja podem anar esperant.