En Mou guanya la dialèctica, en Pep el partit

Leo Messi, autor dels dos gols del Madrid-Barça de semis

L’actualitat futbolística genera notícies constantment i darrerament en duem moltes d’acumulades perquè fa molt des del darrer post. Així que intentaré fer un resum. Per començar, el més actual: aquesta nit el Barça ha guanyat per 0-2 al Madrid el partit d’anada de les semifinals de la Champions League. Tot i que encara queda el partit de tornada al Camp Nou, això situa l’equip blaugrana més a prop de la final a Wembley, que podria ser contra el Manchester United, que va guanyar el seu oponent a la fase de semifinals, el Schalke 04, també per dos gols.

Si sentiu a parlar més del normal del Barça-Madrid, no patiu, és normal perquè aquests dies estem assistint a un esdeveniment poc freqüent: la successió en poc temps de quatre enfrontaments entre el Barça i el Madrid. Són per diferents motius. El primer de la ristra de quatre va ser de lliga. Van empatar a 1 gol, cosa que manté la distància actual de 8 punts del Barça sobre el Madrid a la classificació. El segon dels partits va ser la final de la Copa del Rei. Aquest partit, en què l’organització va tenir a bé d’assegurar-se que l’himne espanyol sonava a 120 dB per tal de no quedar ofegat per les xiulades, va acabar en una derrota del Barça per un gol a zero. A la primera part el Barça clarament no va dominar el partit, i mentre que ho va fer a la segona, mantenint el control de la pilota i creant ocasions de gol, n’hi va haver prou amb dos contraatacs dels blancs per decantar el resultat del partit i de la competició.

La notícia que més ha transcendit sobre la victòria del Madrid a la Copa del Rei té lloc després del partit. En la celebració que els jugadors van fer per la capital del Regne muntats en un autobús de dos pisos, el nostre estimat Sergio Ramos va deixar caure el trofeu a terra, i l’autobús li va passar per sobre, deixant-lo, segons sembla, fet miques. Aquí teniu les imatges:

Al Crackòvia van fer-li una bona paròdia, fent-li una entrevista a Redes per part de n’Eduardo Punset:

Pel que fa al partit d’avui, ha tingut polèmica fins i tot abans del partit. Resulta que en Mourinho, l’entrenador del Madrid, va fer unes declaracions prèvies al partit en què acusava directament Guardiola (esmentant-lo directament, jo diria que per primer cop), dient que és el primer entrenador del món que critica els encerts dels àrbitres. En Pep, que sempre s’havia caracteritzat per ignorar les provocacions de’n Mou, va canviar el to de la seva resposta, tal com podeu veure:

La majoria de mitjans destaquen que en Pep va dir que en Mou “aquí es el puto amo”. Però a mi m’agrada quedar-me amb la part més filosòfica: “nosaltres hem caigut moltes vegades, com a equip i com a país, i ens hem aixecat” (…) “miri si es petit el nostre país que des d’un campanar es veu el campanar veí”. Quina interpretació feu de les paraules de’n Pep?

Durant el partit, una forta falta de Pepe a Alves ha acabat amb l’expulsió del jugador madridista. Que per cert, en Pepe en realitat es diu Képler Laveran Lima Ferreira. Suposo que devien dir “ostraaaaas que largo, mejor te llamamos Pepe”. I així a part no es confon amb l’astrònom alemany. Total, que l’han expulsat, i en Mou ha començat a fer cares, intentant transmetre el missatge de “veieu com tinc raó, que m’expulsen els jugadors”. Assenyalant l’àrbitre amb el dit li ha dit, irònicament, que li semblava molt bé la seva decisió. I en aquest punt es veu que s’ha passat de llest perquè l’han expulsat a ell també.

Després d’aquests events, en Leo Messi ha estat l’encarregat de materialitzar els dos gols que han donat la victòria al Barça (amb una expulsió injusta, segons l’as). El partit de tornada serà el 3 de maig. Llavors se sabrà si el Barça juga la final de Wembley.

Guardiola, un any més

En Josep Guardiola ha renovat pel Barça fins l'any 2012

És notícia d’avui. L’entrenador del Barça, en Pep Guardiola, ha renovat el seu contracte amb el club per un any. Així, serà a l’entitat com a mínim fins a final de juny de l’any 2012.

Fa un any ja vam informar a Fumbol de la renovació de’n Guardiola també per un any. Sempre renova d’un any per l’altre. Així sempre pot condicionar la seva permanència al Barça als resultats que hagi obtingut a la temporada anterior, sense que el Barça hagi de pagar quantitats astronòmiques per acomiadar-lo, si mai es donés el cas. Alhora, s’assegura que el Barça el cuidarà bé durant aquell any, si és que volen que segueixi al club. Comentàvem fa un any que hi havia rumors que en Guardiola potser podria anar-se’n a entrenar a la Premier League anglesa. Desconec si aquests rumors encara hi són, però en tot cas sembla que el de Santpedor de moment segueix interessat en treballar al Barça (i amb el que està aconseguint és normal que ho estigui!).

El diari As destaca que en Guardiola renova només per un any, i diu que aquest anunci serveix per tranquilitzar la junta directiva de’n Sandro Rosell (tenen por que marxi? pregunto) i es fa en una setmana sense futbol, prèvia a la tornada al cole de la Champions.

També heu de saber que el Barça ara és líder de la Lliga de Primera Divisió a 7 punts de distància del Madrid, que va segon. El Madrid va deixar escapar tres punts contra l’Osasuna fa dues jornades, quan el Barça va guanyar l’Hércules per 0-3. Com recordareu, l’Hércules va aconseguir vèncer el Barça a l’anada tot i ser un partit modest, de manera que la victòria contra l’equip d’Alacant no només servia per mantenir la posició a la classificació sinó per treure’s l’espineta d’aquella derrota.

A la darrera jornada de lliga el Barça va jugar contra l’Atlético de Madrid i el resultat va ser de 3-0. Els tres gols van ser de’n Leo Messi, que no en va ha rebut la Pilota d’Or 2010. Com que van ser tres gols del mateix jugador, es diu que és un Hat Trick. No sé si algú manté una estadística de quants hat tricks fa cada jugador, però fa pinta que en Messi en deu tenir bastants, si no un rècord i tot.

Parlant d’estadístiques, amb la victòria del Barça contra l’Atlético de Madrid, el Barça ha batut el rècord de victòries consecutives a la lliga. Es veu que l’anterior rècord el tenia el Real Madrid de di Stefano. Que no sé ben bé què és “el Madrid de di Stefano” però suposo que es refereix a l’època en què ell hi jugava. Tampoc sé de quantes victòries estem parlant (cinc? quinze? trenta?)

Endinsant-nos al món del fumbol-rosa, m’he assabentat que en Piqué té una relació sentimental amb la cantant Shakira. Pel que es veu el jugador blaugrana va publicar al seu twitter una fotografia on se’l veu junt amb la cantant. A partir d’aquí s’ha format tot el rebombori que acompanya a aquests esdeveniments. El tema és que, pel que es veu, últimament no està jugant massa bé, i clar, la gent es pregunta si és que la noia aquesta li té estovat el cervell o què. Però l’Sport diu que ho està duent con entereza. Ja em perdonareu però jo és que al·lucino pepinillus cogombrets. Entre aquest i en Puyol, que com ja vam explicar va deixar la seva xicota de tota la vida per la supermodel Malena Costa, em fa l’efecte que al vestidor del Barça van una mica desmadrats. Pep, posa-hi una mica d’ordre que encara acabaran com en Guti i companyia al Madrid!

També m’ha semblat interessant destacar que l’entrenador de la selecció espanyola (àlies La Roja), en Vicente del Bosque, ara és marquès. El Rei d’Espanya té la potestat segons la Constitució d’otorgar aquests títols nobiliaris, i s’ha marcat el detall amb en Del Bosque. Per què? Bona pregunta. Perquè dius, podria haver-ho fet amb l’Iniesta, que va marcar un dels gols més decisius del Mundial. O podria no haver-ho fet amb ningú. Però no, tenim un cateto de primer ordre amb el títol de marquès. Ja anem ben servits. Després ens indigna tantíssim que vingui n’Angela Merkel a fitxar enginyers i endur-se’ls a Alemanya.

Messi, Pilota d’Or 2010

En Messi, un tio amb estil (noteu l'elegància del llacet) sosté la Pilota d'Or 2010

Ho ha tornat a aconseguir. La deïtat del món del futbol, en Lionel Messi, ha aconseguit la seva segona Pilota d’Or, un prestigiós trofeu anual que li ha otorgat la FIFA en una gala que s’ha celebrat al Palau de Congressos de Zurich.

Aquests darrers dies la Pilota d’Or ha centrat la majoria de converses futbolístiques. Des de fa dies se sabia que hi havia tres candidats a guanyar-la: Xavi Hernández, Andrés Iniesta i Lionel Messi. Tots tres jugadors del Barça. Us podeu imaginar que els aficionats blaugrana ja estaven contents només sabent això: guanyés qui guanyés, seria un jugador del Barça, i d’alguna manera això significa que la Pilota d’Or, a banda d’estar premiant un jugador en concret, també ha premiat un estil de joc.

Els dubtes s’han esvaït aquesta tarda quan en Leo Messi ha rebut un dels premis més importants (possiblement el més important) que pot rebre un futbolista. El seu entrenador, en Josep Guardiola, ha estat l’encarregat, juntament amb el president de la FIFA, de donar-li el trofeu al jugador d’origen argentí. Que per cert, crec que ningú sap qui és el presi de la FIFA, no deu ser important saber com es diu. Ho he buscat i és Joseph S. Blatter, és suís i resident a Zurich. O sigui que ell per entendre’ns n’ha tingut prou amb agafar el tramvia per anar fins al palau de congressos.

Guardiola s’adreça al públic en català; Messi dedica el premi als companys, barcelonistes, família i argentins

És bonic destacar que en Guardiola s’ha adreçat al públic en català (i també en castellà i en anglès). Si fóssim un país normal això no seria gaire notícia, però com no és el cas, doncs a la mínima que algú té la gosadia d’utilitzar el seu idioma fora de casa, ens sembla un acte èpic digne de menció. Crec que ha estat encertat i un bon gest davant de tota la gent que l’estava seguint.

Després de rebre el premi (“és teu”, li ha dit en Guardiola), en Messi ha dedicat el premi “a tots els meus companys, sense els quals no estaria aquí, a tota la meva família a tots els barcelonistes i als argentins, de tot cor”. Paraules senzilles (i tendres, per parafrasejar una mica en Serrat) però molt emotives, que mostren un Déu del futbol gens arrogant, ans al contrari, ple de reconeixement per tots aquells qui l’han envoltat i l’envolten.

Contra pronòstic

En Messi ha guanyat aquest premi contra pronòstic. El diari italià la Gazzetta dello Sport va donar n’Iniesta com a guanyador, i darrerament hi havia força rumors que podria ser en Xavi Hernández el guanyador.

La Roja es menja els mocs

Que en Messi hagi guanyat la Pilota d’Or 2010 és un cop per la selecció espanyola (àlies La Roja, com recordareu), que va guanyar el darrer Mundial de futbol. Tant en Xavi com n’Iniesta van ser jugadors de la selecció que va guanyar el mundial, però en Messi jugava, com és d’esperar, amb Argentina, que va quedar eliminada a semifinals per Alemanya. Per tant, la Pilota d’Or va cap al Barça, però no va cap a La Roja. Així es lamenta el diari Marca, amb el titular Messi, Balón de Oro; España, sin galardón.

Mou també té premi

Un altre personatge destacat d’aquesta entrega de premis és l’actual entrenador del Madrid, en Mourinho, que ha rebut el premi al millor entrenador de l’any. Sens dubte una és una decisió esperonada pel fet que l’equip que entrenava, l’Inter de Milà, guanyés la darrera Champions League, tot i eliminant el Barça de la competició. Així que, de nou, un altre cop per La Roja, que tampoc veu premiat el seu entrenador Vicente del Bosque.

Reaccions

Em sorprèn que els mitjans no hagin optat pels tradicionals jocs de paraules a l’hora de fer els titulars. Sent la segona pilota d’or, m’hagués esperat quelcom de l’estil Messi, con un par. Però no. De moment el més original que he vist crec que és el de El País, que diu Una Pulga de oro. També és interessant seguir els trending topics d’Espanya al twitter. Sembla ser que a Espanya deuen estar indignats perquè fins fa un moment la paraula tongo era trending topic. Que també et dóna una mica una imatge del nivell del país. Potser no hi havia cap altre tema més interessant per comentar, clar.

Què us sembla que en Messi hagi guanyat la Pilota d’Or? És un premi just, o és tongo? S’ho mereixia més en Xavi o n’Iniesta?

És dur viatjar en helicòpter

 

Messi va marcar (també) els dos gols contra el Saragossa

 

Ahir el Barça va jugar i guanyar un partit de Copa del Rei contra el Ceuta. El Ceuta és un equip de segona divisió B, i és relativament jove, ja que es va fundar l’any 1996. Alguns mitjans descriuen com una odissea el viatge del Barça a la ciutat situada a la costa nordafricana. I és que els jugadors van haver de viatjar en avió fins a Málaga, i després en helicòpter fins a Ceuta. Clar, és dur viatjar en helicòpter. El proper cop poden provar a viatjar en patera, a veure si els resulta més còmode.

Bé, sigui com sigui, el resultat va ser de 0-2. Els gols van ser de Maxwell i Pedro. En Guardiola va aprofitar per posar a jugar jugadors de la pedrera com en Jeffren i en Marc Bartra. Quedeu-vos amb el nom de’n Bartra, perquè promet ser el proper Piqué; ja és el sex-symbol d’algunes preadolescents… i d’algunes postadolescents.

A pesar del bon resultat, en Pep Guardiola ha declarat que al Barça li va faltar un tercer gol. Home, s’entén perquè jugaven contra un equip de 2a B. Però vaja, dos gols no estan malament. Especialment si tenim en compte que el Madrid va empatar a 0 contra el Múrcia, que també és de 2a B.

Quant a la lliga, el darrer cap de setmana hi va haver-hi competició, el que passa és que no vaig fer post. El Barça va guanyar 0-2 contra el Saragossa, amb dos gols de la deïtat Leo Messi, igual que contra el Copenhagen. El Madrid va guanyar el Racing per un contundent 6-1, tot allunyant-se del tòpic que el joc típic de’n Mourinho és defensiu i de marcar a darrera hora.

Un altre tema que és d’actualitat és l’embolic que es porten a la junta directiva del Barça. Es veu que Rosell i la seva troupe estan molt indignats amb la junta que va dirigir en Joan Laporta, i han emprès tot tipus d’accions legals perquè quedi clar que el club té un deute molt gran per culpa seva. En Johan Cruyff ha sortit recentment a la defensa de l’anterior junta en unes declaracions al programa de’n Buenafuente. Total, un culebron que no s’aclareixen ni ells. Si aconsegueixo entendre de què va el tema us ho explico, perquè sincerament, això comença a semblar la vida d’una parella d’aquests famosos que surten per la tele que no paren de parlar de si estan liats amb l’un, amb l’altre, o amb tots dos alhora…

També és notícia d’aquesta setmana la mort de Paul, el pop endeví. No li penso dedicar més que un parell de línies perquè segur que ja ho heu vist per la tele. Fins i tot va sortir per TV3. En fi, tant de bo ens preocupessin tant altres coses…

Els propers partits que venen: doncs mira, de lliga tenim el proper dissabte Barça-Sevilla i Madrid-Hércules (ull, que l’Hércules va poder guanyar el Barça…). Dimarts, partit de tornada de Champions, en aquest cas Copenhagen-Barça. I de Copa del Rei ja no hi ha partit fins la setmana següent (la del 10 de novembre), en què es juguen els partits de tornada (Barça-Ceuta). Convé dir també que sembla que el 29 de novembre és la data que es perfila com a més probable per al Barça-Madrid. En principi era un partit previst pel 28 de novembre, però s’ha plantejat aquest canvi de dates arran de les eleccions al Parlament de Catalunya del dia 28.

Què en penseu d’aquest 6-1 del Madrid? Ha canviat el seu estil de joc? Creieu que en aquests moments està a un nivell superior que el Barça?

Victòria amb patiment contra el København

 

Messi va marcar els dos gols del partit entre el Barça i el Copenhagen

 

El Barça va jugar ahir al Camp Nou un dels partits de la lligueta de Champions League contra el Copenhagen, i va guanyar per 2-0. Els dos gols van ser de’n Lionel Messi. Tot i la còmoda victòria, el Barça va tenir algunes dificultats per sentenciar el partit, que vol dir que guanyes amb prou diferència com per no haver de patir si l’altre et marca un gol. El segon gol del Barça va arribar gairebé al minut 90 de partit, i d’aquí el patiment.

Aquesta victòria situa el Barça temporalment com a líder del seu grup (el D). El proper partit serà contra el Copenhagen un cop més, el dia 2 de novembre, i a Dinamarca, clar.

El darrer guanyador de la Champions, l’Inter de Milan, va guanyar per 4-3 el Tottenham i també és líder del seu grup. També ho és del seu grup el Bayern München, que és el subcampió de la champions. Per la seva part, el Madrid també lidera un grup després d’haver guanyat per 2-0 contra l’AC Milan.

Una de les notícies destacades d’ahir (si més no a criteri del Telediario de TVE) és que el Vaticà ja té selecció de futbol. La selecció es coneix amb el nom de Clericus Top, i és una selecció de jugadors de la lliga del Vaticà (que també em vaig assabentar ahir que existia), que es diu Clericus Cup.

La Clericus Cup està formada per seminaristes romans, i té com a objectiu promoure l’esport entre la comunitat cristiana. Promouen una cultura del joc net, i fins i tot tenen una targeta pròpia (la blava) que es mostra a un jugador quan ha fet “joc brut”, perquè se’n vagi 5 minuts a la banqueta a reflexionar sobre el que ha fet.

Sembla que no, però hi ha força equips a la Clericus Cup. Fins i tot té primera i segona divisió! I els noms són en llatí. Així, per exemple, el guanyador de la darrera lliga va ser el Redemptoris Mater.

La Clericus Top és una selecció que només aspira a jugar partits amistosos, i de moment sembla que no participarà en cap altra competició més seriosa. No obstant això, em causa alguns dubtes: pot estar una selecció nacional formada per jugadors de fora del país? Perquè si els jugadors són romans, llavors no poden jugar amb el Vaticà, que seria pecat. És com si a la roja també hi puguessin jugar portuguesos. Per això no cal fer seleccions, no?

En fi, és un tema que he trobat molt interessant i miraré de mantenir-me informat sobre futures novetats d’aquests equips.

En un altre ordre de coses, una notícia del món rosa. Que no és l’objectiu d’aquest bloc, però si ho publica El Mundo Deportivo, a veure per què jo no. Sembla ser que en el partit contra el València, en Puyol va dedicar el gol a Malena Costa, tot fent una forma de cor amb les mans. Ooooh, que bonic. Segons El Mundo Deportivo, na Malena Costa (21 anys) és exparticipant del programa de televisió Supermodelo (no em sonava de res, però per sort el nom és explícit), i és amiga especial de Carles Puyol.

Total, que buscant buscant, doncs potser una mica especial sí que és. Com que a l’Internet hi és tot, he trobat una foto (que pel que es veu va publicar el mateix Puyol) on se’l veu distesament amb aquesta noia:

 

 

Carles Puyol i Malena Costa

 

És una foto que fa reflexionar, no us sembla?

Ujfaluši lesiona Messi “por lo criminal”

Ujfaluši lesiona Messi

Es nota que no miro els partits, perquè a la darrera entrada vaig dir que al partit de lliga entre el Barça i l’Atlético de Madrid hi va haver algunes faltes, però que no sabia si eren més del normal. I em vaig oblidar de mencionar la jugada més polèmica del partit: la lesió d’Ujfaluši a Leo Messi, com bé ens apunta Lo Puto Crack.

En Tomáš_Ujfaluši és un jugador txec que actualment fa de defensa a l’Atlético de Madrid. Segurament no li haguéssim fet cap menció si no fos perquè va protagonitzar la jugada que veieu a la foto: una trepitjada al turmell de Leo Messi (de verd, a l’esquerra). La foto transmet dolor només de veure-la.

Ahir els aficionats del Barça estaven amb l’ai al cor perquè no se sabia l’abast de la lesió de Messi, un dels jugadors més importants de l’equip. Avui s’ha sabut que Messi estarà com a mínim 15 dies de baixa, fet que li farà perdre’s almenys dos partits.

Alguns s’han recordat d’aquestes declaracions d’Eduardo Inda, que és el director esportiu del diari Marca (primer cop que sento a parlar d’aquest home), en què afirmava que a Messi se l’havia d’aturar por lo civil o por lo criminal:

Fa tota la pinta que l’entrada de n’Ujfaluši ha estat més aviat por lo criminal, perquè es va dur a terme al final del partit, sense tocar la pilota i aparentment amb la clara intenció de lesionar un jugador clau com és en Messi. En el seu favor s’ha de dir, però, que avui ha demanat disculpes per l’entrada. En Villa ha declarat avui que n’Ujfaluši rebrà la sanció que es mereix; per tant hom pot pensar que igual les disculpes tenen un objectiu més pràctic de rebaixar possibles futures sancions. No ho sé, donem-li el benefici del dubte i suposem que són disculpes sinceres. Ara bé, l’entrada és la que és,  i les imatges són prou clares.

En un altre ordre de coses, de nou, esportivo-marujil, és notícia que Andrés Iniesta serà pare. Segons informa la premsa esportiva, i segons confirma Andrés Iniesta: The Blog (per quan “Andrés Iniesta: The Movie”?), la seva parella Ana i ell esperen un nadó per la propera primavera. Es veu que això de guanyar el mundial s’ho van prendre amb entusiasme.

El Barça perd 0-2 contra l’Hércules

Un dels gols de Valdez (de l'Hércules) al Barça

Aquest vespre s’ha reemprès la lliga de primera divisió després d’una setmana de descans. A la jornada d’avui, el Barça ha perdut per 0-2 contra l’Hércules, un equip d’Alacant que ha ascendit a primera divisió enguany.

Alguns mitjans ho qualifiquen de fiasco mayúsculo, i la veritat és que no és per menys. Cert que només és un partit de lliga, cert que encara estem a la segona jornada i poden passar moltes coses, i cert que al final el que compta són els punts amb què arribes al final de la competició. Però a cap seguidor culer li agrada veure perdre el Barça, i menys contra un equip que a priori se suposa que ha de ser un rival fàcil.

Si bé alguns jugadors de la coja la roja han quedat descartats per en Guardiola (com ara Xavi, Pedro i Puyol), el Barça jugava anb en Messi i amb les noves incorporacions com Villa i Mascherano. Però això no ha servit contra un Hércules que ha sabut trobar-li el punt feble al Barça, i que li ha marcat dos gols, els dos obra de Valdez (de nom Nelson Antonio Haedo).

Per la seva banda, el Madrid, que jugava contra l’Osasuna, ha guanyat per la mínima (1-0) amb gol de Carvalho (que no sé qui és, a mi em sona a inspector de policia… “hola, soy el inspector Carvalho”). Això vol dir que el Madrid ja és per davant del Barça a la lliga, amb 4 punts (van empatar el seu primer partit contra el Mallorca i han guanyat aquest). El Barça en té 3 (va guanyar el primer partit i aquest l’ha perdut).

Aquesta diferència d’un punt entre Madrid i Barça no és significativa, i pot passar de tot fins el final de la lliga. Però clar, ara tots els aficionats culers tindran el dubte de si aquest Barça està preparat per medir-se a competicions d’alta categoria com la Champions; no oblidem que el proper dimarts dia 14 el Barça té un partit de Champions contra el Panathinaikos.

A mi em fa la impressió que això en realitat el Barça ho fa per donar-li vidilla al futbol, perquè sinó no s’explica. No tinc les estadístiques a mà, però tinc la sensació que el Barça és especialista en cagar-la contra equips petits i que se suposa que no haurien de donar problemes. No sé si és perquè es confien, o perquè realment els equips petits van supermotivats perquè van a jugar contra el Barça, o per què… Però sempre els passa el mateix. Vull dir, igual que per una banda estan parlant de guanyar partits contra el Manchester, per posar un exemple, estan parlant de patir contra un equip que no fa gaire estava a segona divisió (i ull, que si ha pujat a primera és per alguna cosa).

Què us sembla? Creieu que això ha estat una errada sense importància del Barça, o que realment l’estil de joc no és bo i cal patir pels propers partits? Aquesta derrota és atribuïble també a que determinats jugadors estiguessin jugant l’amistós Argentina-Espanya de la setmana passada?

Argentina venç Espanya per 4-1 (però no s’havia acabat el mundial?)

Messi marca el primer gol davant de Piqué i Reina

Argentina ha guanyat Espanya aquesta nit per 4-1 en un partit amistós disputat a Buenos Aires. La selecció argentina ha dominat durant tot el partit i ha anul·lat una roja favorita per ser la campiona del darrer mundial.

I direu: però no s’havia acabat ja el mundial? No havíem quedat que Argentina va perdre contra Alemanya, però després Espanya va guanyar Alemanya i van acabar guanyant el mundial?

Doncs sí, tot això va passar, no ho heu somniat. Però resulta que, com ja hem comentat amb anterioritat, les seleccions no en tenen prou amb el mundial, i llavors s’inventen partits en què no hi ha cap copa en joc (per això es diuen amistosos), però que serveixen per donar-se a conèixer, i, especialment, per guanyar diners (dels patrocinadors, de les televisions, i de la gent que va al camp).

Ja vam viure quelcom similar fa unes setmanes quan Espanya va jugar un amistós contra Mèxic; aquell partit va ser força polèmic perquè el seleccionador espanyol, Vicente del Bosque, es va endur bona part de la plantilla del Barça a Mèxic, tot i sabent que el Barça havia de jugar la final de la supercopa d’Espanya contra el Sevilla (trofeu que finalment va acabar guanyant). Doncs ara és una mica el mateix, només que en aquest cas el rival de la roja era la albiceleste, o sigui, Argentina. Argentina ha estat campiona del món en diverses ocasions i en general és un equip que sol ser potent, i per això un partit entre Espanya i Argentina ha despertat força expectació.

El partit s’ha jugat al mític estadi Monumental, que és el del River, que com probablement sabreu és un dels dos equips més importants de Buenos Aires, juntament amb el Boca. Hi ha bastanta rivalitat entre els dos equips i com que no els conec ni sóc de Buenos Aires, no em fico en el tema, només que ho sabeu, així per cultura general.

Els gols d’Argentina han estat de Messi, Higuaín i Tévez i Kun Agüero. El d’Espanya, que no ha arribat fins el minut 84, ha estat de Fernando Llorente, que és un jugador de l’Athletic de Bilbao.

No sé si la notícia en sí és gaire rellevant perquè el partit com dic és amistós. Però sí que m’agradaria fer notar que, amb un mundial que fa pocs mesos que s’ha acabat, s’han de tenir nassos (i d’altres coses) per fer aquests partits amistosos quan els diferents equips ja han començat les seves lligues, champions i demés. No sé quants jugadors del Barça haurà convocat en Del Bosque, ni quants n’haurà convocat en Maradona, però per pocs que siguin, ja s’han hagut de fer un viatge a Argentina, cansar-se i tot això de gratis (si més no des del punt de vista del club).

També és interessant fer notar que jugadors com en Puyol o en Xavi Hernández, que quan van guanyar el mundial van lluir i petonejar una senyera, tal com es mostra al següent vídeo, no han tingut inconvenient en jugar un altre partit amb la selecció espanyola. Hom podria pensar que, un cop guanyat el mundial, podrien renunciar amablement a disputar més partits amb la roja. Però no, allà segueixen. A veure si algú m’ho pot explicar perquè no ho entenc.

Més enllà d’aquest partit, em sembla que hi ha poques notícies en l’àmbit del futbol. Gairebé tot són marujeos, com per exemple unes declaracions de Maxwell en què diu que es molt amic d’Ibra i que està sorprès per les seves declaracions en marxar del Barça. També hi ha un tema amb la junta directiva del Barça, que ha aprovat un codi ètic que encara no sé ben bé per què és. Sense ser soci del Barça, em fa una sensació de xanxullo que no vegis. Vull dir, que aquest codi inclogui un punt que diu que “no es faran servir béns i actius del club en benefici propi” em sembla al·lucinant. Això vols dir que no és d’estatuts o inclús quelcom legal, més que un codi ètic? Cal escriure-ho? És com si ara al codi ètic hi digués “s’intentarà no matar ningú per aconseguir els interessos del club”. Home, doncs jo m’acolloniria, perquè en realitat el que et fa pensar és que se’ls ha passat pel cap fer-ho.

Altres notícies de gran rellevància esportiva són per exemple que el porter del Barça, en Pinto, s’ha canviat el pentinat. Això no tindria cap mena d’importància si no fos perquè la premsa ha pogut fer el titular La nueva pinta de Pinto. Xist! Em sorprèn que encara no n’hagin fet cap amb Cambiasso, que és un jugador argentí de l’Inter de Milà.

Bé, aquest cap de setmana hi torna a haver lliga. Diumenge 12 el Barça juga contra l’Hércules, que és un equip d’Alacant, i que hauria de ser un rival fàcil. I dimarts 14 tocarà el primer partit de Champions del Barça, contra el Panathinaikos grec. Us mantindrem al corrent 😛

Per cert, què n’opineu d’aquests moviments a la junta directiva del Barça? M’han sorprès força i a més no els he entès.

El Barça remunta i guanya la Supercopa

Messi ha marcat tres gols contra el Sevilla

El Barça ha guanyat aquesta nit la Supercopa d’Espanya, el seu primer títol de la temporada. S’ha imposat al Sevilla per un contundent 4-0 en un partit al Camp Nou que remunta el desfavorable 3-1 del partit d’anada.

A Sevilla el Barça va ensopegar, en un partit no mancat de polèmica a causa de la gran quantitat de jugadors del Barça que havien jugat pocs dies abans un partit amistós contra Mèxic amb la selecció espanyola. I sembla que en aquest partit de tornada tenien clar que havien de guanyar, i que ho havien de fer àmpliament. Amb el 4-0 al Camp Nou, el Barça és el guanyador de la Supercopa (ja que a l’anada van perdre per 3-1, de manera que en total són 5 gols del Barça contra 3 del Sevilla). Alguns ja s’han afanyat a fer notar que a banda del primer títol de la temporada, també és el primer títol amb en Rosell com a president.

El primer gol del Barça en realitat ha estat del Sevilla en pròpia porteria, però ha vingut propiciat per una jugada de Pedro. Els altres tres han estat de’n Leo Messi, que ha tornat a enlluernar l’afició blaugrana i a demostrar per què se’l qualifica contínuament de deïtat. Com que són tres gols en un mateix partit, llavors podem dir que és un hat-trick. Em pregunto quants en deu dur el Messi a la seva carrera esportiva (especialment en comparació amb la resta de jugadors). Segur que en son una bona pila.

Sembla ser que a banda del bon ambient que suposa guanyar un partit 4-0 (i una Supercopa), hi ha hagut una mica d’inquietud pel fet que n’Ibrahimovic no ha jugat en aquest partit. Com sabreu, l’Ibra es veu que no és gaire bo i podria ser que el Barça se’l vulgués vendre, tot i que porten l’assumpte amb força secretisme. Però bé, també llegeixo que els dos darrers fitxatges del Barça, Villa i Adriano, tampoc han jugat. En el seu lloc en Guardiola ha preferit fer jugar de davanter centre en Bojan. Així que no sé fins a quin punt s’ha d’interpretar com un gest d’allunyament amb l’Ibra, o simplement que el partit el juguen 11, i tots no hi caben sobre el terreny de joc.

El següent partit que juga el Barça és el proper dimecres 25 d’agost. És el Torneig Joan Gamper. Segons m’ha explicat la meva mare, que sembla que no en sàpiga de futbol però sí que en sap, és un torneig d’estiu. Es veu que els tornejos d’estiu tots tenen alguns trets comuns. En particular, que són tornejos que es disputen en un sol partit. Aquests tornejos els organitzen els diferents clubs normalment de forma prèvia a la temporada, tot cercant l’espectacle de medir-se amb rivals mínimament forts. Per tant no són partits en què s’enfronta el guanyador de nosequè contra el guanyador de nosequantos. Es clubs busquen un rival que puguin pagar, i el fan venir a jugar el torneig en qüestió. Per exemple, el Barça juga contra l’AC Milan (recordeu que no s’ha de confondre amb l’Inter de Milan, perquè hi ha dos Milans). El partit es disputa sempre al Camp Nou. Si us interessa, encara se’n poden comprar entrades.

He conegut el concepte de torneig d’estiu no pel Barça, sinó pel Nàstic. El Gimnàstic de Tarragona també té el seu propi torneig d’estiu, que es diu Trofeu Ciutat de Tarragona, i que enguany ha disputat contra l’Espanyol. El que m’ha cridat l’atenció és que el resultat final del partit ha estat d’empat a 1, i per deferència, el club tarragoní ha otorgat el títol a l’Espanyol. Home, crida l’atenció perquè normalment en els partits en què hi ha una copa en joc, sol haver-hi pròrroga, penals i tot això. Però es veu que en els amistosos no cal. I llavors clar, per no fer el lleig, si empaten, el torneig se’l queda l’equip visitant. Ara, si jo fos l’equip visitant, tenir el títol havent empatat em faria una mica de vergonya, i crec que em costaria acceptar-lo. Però clar, novament, no sóc futbolista. Potser si ho fos ho entendria…

Per cert, que per si algú s’ho preguntava, sí, el Madrid també té trofeu d’estiu. El seu es diu Trofeo Santiago Bernabéu, i aquest any juguen contra un equip que es diu Club Atlético Peñarol, que és de l’Uruguai. I sí, també venen entrades, que a més fa pinta que són una mica més barates que les del Barça (com el posen el preu de l’entrada, serà en funció del nº de títols que guanya l’equip?).

A mode de psicoanàlisi barata, també és curiós veure a qui li dediquen els clubs els seus tornejos d’estiu. Així, el Barça el dedica a Joan Gamper, el fundador del club. El Nàstic el dedica a Tarragona, la seva ciutat. I el Madrid, a Santiago Bernabéu, un dels seus presidents més prolífics, que va ser president del club durant gairebé tot el franquisme. Que no hi tingués alguna cosa a veure.

Ribéry i Benzema en presó preventiva

El jugador francès del Real Madrid, Karim Benzema

Els jugadors francesos Franck Ribéry i Karim Benzema han estat posats en presó preventiva avui per un cas de proxenetisme. En Ribéry juga actualment amb el Bayern München, i se’l reconeix fàcilment perquè té profundes cicatrius a la cara conseqüència d’un accident de cotxe que va patir quan era petit. En Karim Benzema juga actualment amb el Real Madrid i suposo que en part és per això que els mitjans d’Espanya s’han fet més ressò de la notícia.

Pel que sembla, els dos jugadors presumptament estarien implicats en el cas Zahia Dehar. Sembla ser que aquesta noia, que és una coneguda celebrity francesa, va ser detinguda per les autoritats franceses després de declarar haver mantingut relacions sexuals amb aquests dos jugadors i d’altres de la selecció francesa quan encara era menor d’edat. Aquestes declaracions han provocat la detenció i presó preventiva per als dos jugadors; segons El Mundo Deportivo, l’advocada de Ribéry afirma que no hi pot haver un procediment penal contra el jugador perquè ni coneixia l’edat de Zahia ni la noia aparentava ser menor. Clar home…

De totes formes tampoc em compadiria excessivament per na Zahia, perquè sembla que ha fet públiques les seves dades econòmiques. Entre 1000 i 2000 euros per cada encontre (bonic eufemisme), que li permet treure’s uns 20.000 euros al mes. Clar, es coneix que deu estar especialitzada ja en clients d’alt nivell. Total, què són 1000 euros per un jugador de futbol? Ara, que si jo fos el govern francès li fotia una clavada com cal en impostos, perquè segur que no declara un duro d’aquests 20.000 euros. I la resta d’autònoms a pagar la seva quota d’autònoms, el seu IVA i el seu IRPF (com sigui que es digui a França).

Bé, la justícia dirà, però òbviament no deixa de ser una notícia de molta repercussió mediàtica de la que els clubs (tant el Bayern com el Madrid) segur que no n’estan gaire satisfets.

En un ordre de coses una mica més alegre, em complau informar-vos que ja tenim calendari de lliga 2010-2011! Sí amics, el que tots estàvem esperant. La primera jornada serà el 29 d’agost de 2010 i la darrera el 22 de maig de 2011. El Barça jugarà contra el Racing de Santander (al camp del Santander), i el Madrid jugarà contra el Mallorca al camp del Mallorca. Podeu consultar el calendari complet de la lliga.

També m’ha cridat l’atenció de les notícies esportivo-roses d’avui que en Messi prepara obrir la seva pròpia marca de roba. Que a veure, el nano potser no és un sex-symbol, però és conegut, juga molt bé a futbol i té pasta. Doncs què millor que buscar-se una altra font d’ingressos, pel que pugui ser. Sorprenent la quantitat de diners que pot arribar a moure el futbol, no?